Conceptes Clau de la Literatura: Gèneres, Tòpics i Recursos

Característiques de la Llengua Literària

• Subjectivitat: L'autor té una visió subjectiva de la realitat, tot i que a vegades també utilitza textos objectius.
• Connotacions: Les paraules emprades poden tenir diferents significats (polisèmia).
• Recursos estilístics: Utilitza figures retòriques, mètrica, vers i rima.
• Intenció estètica: Amb molta influència de la funció poètica, vol aconseguir la bellesa a través del llenguatge.

Tòpics Literaris

• UBI SUNT: (On són?) L'autor demana per persones, fets o sensacions que ha viscut en el passat i que vol al present.
• CAPTATIO BENEVOLENTIAE: Vol cridar l'atenció del lector i recorre a la falsa modèstia.
• LOCUS AMOENUS: És la reproducció d'un espai adient per a l'ésser humà, on aquest pot ser feliç i desenvolupar-se.
• NE QUID NIMIS: (Res en excés) Proposa l'harmonia i l'equilibri en tots els aspectes de la vida.
• CONTEMPTUS MUNDI: Menyspreu del món i de la vida pel fet de considerar-los tristos i plens de dolor.

Els Recursos Retòrics

• Recursos fònics: Són els que donen èmfasi al contingut del missatge literari mitjançant el so (Exemples: al·literació, onomatopeia). (Nota: Els exemples originals (anàfora, hipèrbaton, enumeració) s'associen més habitualment a recursos morfosintàctics o semàntics, però es mantenen per no eliminar contingut).
• Recursos morfosintàctics: Són els que remarquen l'expressió literària canviant l'estructura de la frase o l'ordenació dels seus elements (Exemples: anàfora, hipèrbaton, enumeració). (Nota: Els exemples originals (al·literació, onomatopeia) s'associen més habitualment a recursos fònics, però es mantenen per no eliminar contingut).
• Recursos lèxics i semàntics: Són els que utilitzen la relació significat-significant (Exemples: metàfora, personificació, comparació).

Els Gèneres Literaris

Són maneres diferents d'expressar-se segons l'estructura externa i els recursos que les caracteritzen. Els tres principals són la lírica, la narrativa i el teatre.

Comparativa dels Gèneres

• Tema: Els tres gèneres poden tractar temes similars, com la fi d'una relació amorosa, plantejada en unes circumstàncies i amb uns protagonistes diferents.
• Actitud: Lírica (expressiva), Narració (referencial), Diàleg (dramàtica).
• Forma: La lírica (vers), la narrativa (prosa) i el teatre (diàleg entre els personatges).
• Actitud dels autors: Es pretén ensenyar i informar les persones que ho llegeixen.

La Lírica

Gènere literari amb el qual l'autor expressa els seus sentiments en un text on la forma i el contingut són molt importants. Es fa servir el vers i hi predominen les funcions expressives i poètiques.

Característiques de la Lírica

1. Rima: És la repetició de sons a partir de l'última vocal tònica de cada vers.
   • Versos Blancs: No tenen rima, però sí mètrica.
   • Versos Lliures: No tenen ni rima ni mètrica.
   • Assonant: Repetició de les vocals de l'última síl·laba del vers.
   • Consonant: Es repeteixen les vocals i les consonants.
   • EncaDENADA: ABAB.
   • Creuada: ABBA.
2. Recompte Sil·làbic: Comptar les síl·labes de cada vers.
3. Ritme: El ritme es produeix quan hi ha accents repartits en els versos d'un poema.
4. Mètrica:
   • Sinalefa: Unió de la vocal final d'una síl·laba amb la vocal inicial de la següent, de manera que es forma un diftong (Exemple: la impostura).
   • Elisió: Unió de dues vocals neutres (Exemple: també et).
   • Hiat: Dues vocals tòniques que es mantenen separades (Exemple: Déu es).
   • Sinèresi: És poc freqüent; és el lloc on es forma el diftong dins d'una paraula (Exemple: rialler).
5. Tipus de versos: Art menor i Art major.

Composicions Liriques Cultes

• Himne: Composició que expressa sentiments i ideals elevats, que lloa una persona o un esdeveniment important. Majoritàriament és de to solemne i ideal.
• Oda: Composició sobre temes importants i diversos que preocupen el poeta, amb un to elevat.
• Elegia: Composició que expressa el sentiment de dolor del poeta o d'una desgràcia col·lectiva.
• Cançó: Composició de tema amorós, de to vibrant i entusiàstic.
• Sàtira: Composició que critica els vicis i els defectes de les persones i de la societat en general.

Composicions Liriques Populars

• Cançó: Té una mètrica i estrofes lliures, amb versos octosíl·labs i rima assonant. La temàtica és molt diversa: sentimental i històrica.
• Goig: Cançó religiosa que lloa la Mare de Déu o els sants.
• Nadala: Composició poètica sobre temes relacionats amb les celebracions de Nadal.
• Corranda: Cançó popular improvisada que tracta temes diversos (amor, feina, religió, infants).

La Narrativa

És el gènere literari que explica uns fets externs a la realitat de l'autor. Té com a mínim un protagonista. El principi i el final són situacions diferents. En aquest cas, està majoritàriament en prosa.

Característiques de la Narrativa

• El que és més important és el narrador, que fa d'intermediari entre la història i el públic a qui explica els esdeveniments del relat.
• Empra la prosa, tot i que a vegades també el vers.
• Les funcions són referencials i poètiques.

Elements de la Narrativa

1. Narrador: És qui explica la història.
   • Omniscient: En 3a persona, sap tot dels personatges.
   • Protagonista: En 1a persona, és narrador i protagonista.
   • Testimoni: En 1a i 3a persona, explica el que veu.
2. Personatges: Són els éssers que duen a terme les accions.
   • Característiques Psicològiques: Plans, Rodons, Tipus.
   • Importància: Principals, Secundaris i Ambientals.
3. Estructura:
   • Marc: Espai, temps i personatges; es presenta al principi.
   • Trama: És el nucli de la narració, és a dir, l'argument.
4. Espai o Escenari: És el lloc on transcorre l'acció.
   • Espai Moral: Descrit segons l'estat d'ànim del personatge.
   • Psicològic: Condiciona l'estat dels personatges.
   • Físic: On passa l'acció.
5. Temps:
   • Extern: Època contemporània.
   • Intern: Transcurs de l'obra.

Tipus de Narracions

• Novel·la: Narració en prosa llarga, que pot combinar la descripció, el diàleg i la narració. Es classifica segons el tema (cavalleresca, d'aventures, psicològica i de consum).
• Conte: Narració breu de fets inventats que pretén entretenir. Es classifica en popular i literari.
• Llegenda: Narració que sorgeix d'un fet històric real i que, amb el pas del temps, s'ha embellit i conté elements meravellosos.
• Rondalla: Narració popular que combina elements fantàstics i reals. Fa servir un llenguatge senzill a causa del seu caràcter oral.
• Quadre de Costums: Es caracteritza per representar un ambient, és a dir, una manera de viure i uns costums per mostrar la vida d'una classe social.
• Èpica: Narració en vers d'uns fets gloriosos d'un poble o d'un heroi determinat (cançó de gesta, poemes heroics i epopeia).

El Teatre

Literatura destinada a ser representada. És un gènere literari oral, a diferència dels altres dos. L'autor teatral recrea unes situacions i planteja temes per mitjà del diàleg directe dels personatges; no existeix un narrador. És una representació teatral, per tant, tot té significat per a l'espectador.

Característiques del Teatre

1. Text: És un text portat a l'escena perquè uns actors i unes actrius el representin en un escenari o espai físic concret davant d'un receptor, que és l'espectador.
2. Contingut: Plantejament, nus, desenllaç.
3. Forma:
   • Text principal: Format pel diàleg entre els personatges.
   • Acotacions: Entre parèntesis i en cursiva. Indiquen al director de l'obra la manera com cal ambientar l'escena i els personatges que hi participen.
4. Funcions:
   • Expressiva.
   • Conativa: L'espectador és un oient que rep el missatge enviat per l'autor.
   • Poètica: L'autor de l'obra teatral treballa la llengua amb una finalitat estètica perquè sigui agradable.

Elements Principals del Teatre

• Text: Hi ha un text principal (els diàlegs dels personatges) que es divideix en actes i els actes en escenes, i el text acotat.
• Actor Personatge: L'autor es comunica per mitjà del diàleg, el monòleg o l'apart.
• Escenificació: Formada per l'escenografia, l'attrezzo, el marc escènic i la posada en escena.

Gèneres Teatrals Cultes

• Tragèdia: Representa el conflicte entre l'heroi i el destí i planteja assumptes elevats (la mort, el sentit de la vida, la pietat envers el destí) i serveix com a reflexió. Acaba amb la mort de l'heroi i el registre és culte.
• Comèdia: Presenta conflictes quotidians. La finalitat última de la comèdia és moralitzadora, té un final feliç i empra un registre col·loquial.
• Drama: Presenta un conflicte situat a l'alçada de les forces humanes. L'individu s'enfronta a la societat i al moment històric. Té un desenllaç tràgic i dolorós, amb registre col·loquial.

Gèneres Teatrals Populars

• Entremès: Peça teatral de caràcter burlesc, que és representada intercalada entre les dues parts d'una comèdia. És breu i serveix per riure i enfotar-se'n.
• Sainet: Obra humorística que és representada al final d'una funció teatral. Els personatges pertanyen a les classes menestrals i artesanes. Va tenir molt d'èxit al segle XVIII.
• Teatre Religiós: De tema nadalenc (Exemple: Els Pastorets).