Conceptes Clau de Lògica: Raonament, Proposició i Fal·làcies

Conceptes Fonamentals de Lògica

A continuació es presenten definicions clau per entendre l'anàlisi dels arguments i el pensament lògic:

• Raonament: Sèrie de proposicions o enunciats que es disposen de tal manera que es pretén que la conclusió es derivi de les premisses.
• Proposició: Afirmació de la qual té sentit preguntar-se si és vertadera o falsa.
• Asseveració: Consisteix a afirmar i assegurar sense cap mena de prova.
• Lògica: Analitza els raonaments humans i es fixa només en el resultat i no en el procés.
• Fal·làcia: Aplicació incorrecta d’un principi lògic vàlid o de l’aplicació d’un principi inexistent en el raonament d’una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.

Tipus de Raonament

Els raonaments es classifiquen segons la relació entre les premisses i la conclusió:

1. Raonaments Deductius

   Es pretén que les premisses donin suport total a la conclusió, de manera que si les premisses són vertaderes la conclusió també ho ha de ser.

2. Raonament Abductiu o Hipotètic

   Raonament on la força persuasiva no és gaire gran. Les conclusions no són mai segures encara que les premisses siguin totalment vertaderes.

3. Raonaments Condicionals

   Tipus de raonament on l’antecedent expressa una condició perquè es compleixi l’altra part.

4. Raonaments Bicondicionals

   Quan només hi ha una única condició perquè A sigui igual que B.

5. Raonaments Disjuntius

   Quan es presenten dues possibilitats no excloents, de manera que el compliment d’una no exclou l’altra.

6. Raonament Inductiu

   La veritat de les premisses és compatible amb la falsedat de la conclusió. La regla general és: Raonament (V) i Premisses (V) $\rightarrow$ Conclusió (V).

   Subtipus de Raonament Inductiu:

   • Raonament inductiu per enumeració completa: A partir de l’anàlisi de tots els casos que integren un conjunt, s’arriba a una conclusió relativa de tot el conjunt.
   • Raonament inductiu per enumeració incompleta: A partir de la consideració d’uns quants casos que no complementen el conjunt, s’arriba a una conclusió més general. La generalització requereix:
     1. Que les premisses siguin vertaderes.
     2. Els casos analitzats han de ser prou nombrosos.
     3. Els individus estudiats han de ser representatius per reproduir la forma general del conjunt.
   • Sil·logisme inductiu: La conclusió és menys general que les premisses, ja sigui particular o general.
   • Raonament analògic: Si dues coses s’assemblen en diversos aspectes, aleshores, si la primera té una determinada característica, és versemblant que la segona també la tingui.