Conceptes Clau de Sociolingüística: Bilingüisme, Diglòsia i Substitució

Conceptes Clau de Sociolingüística i Dinàmica de Llengües

Multilingüisme

Domini de més d’un codi lingüístic.

Bilingüisme Individual

És aquell parlant que és capaç d'utilitzar dos codis lingüístics.

Bilingüisme Territorial

Espai que pot presentar una unitat política, però en el qual hi ha dues zones diferenciades on s’utilitzen llengües diferents.

Bilingüisme Social

Situació imprecisa i de més difícil anàlisi. El bilingüisme no és una situació individual o territorial, sinó que afecta tot un col·lectiu dins d’una unitat territorial. L’alternança lingüística sol regir-se per unes normes d’ús, que acostumen a ser desequilibrades i favorables a l’idioma associat amb el poder.

Diglòsia

Situació en què dues varietats d’una mateixa llengua (A/B) s’utilitzen respectivament en els àmbits formals i informals. És un repartiment clar i relativament estable de les funcions lingüístiques que, en principi, no presenten cap mena de conflictivitat.

Minorització

Procés de pèrdua d’àmbits d’ús que pateix una llengua que ha enfilat el camí que condueix a la substitució lingüística a causa de la interposició d’una altra llengua.

La llengua dominant es converteix així en el filtre obligatori, en el canal de distribució únic de totes les relacions que la comunitat de llengua recessiva estableix amb la resta de la humanitat.

Substitució Lingüística

Consisteix en l'existència, durant un període més o menys llarg, d’una fase de bilingüisme generalitzat en què les dues llengües, dominant (A) i recessiva (B), funcionen simultàniament en la societat.

Aquest procés de substitució situa la llengua recessiva en el camí sense retorn de l’extinció. Consisteix en una seqüència d’etapes, una de les quals, segurament la més hàbil i crucial, és un bilingüisme transitori.

Llengua Minoritzada

Llengua que perd funcionalitat fins a quedar reduïda a simple vehicle de comunicació col·loquial entre parlants coneguts.

Llengua Minoritària

Llengües que tenen un nombre menor de parlants en relació amb les set o vuit llengües majoritàries que hi ha al món, però que en les comunitats respectives poden exercir perfectament les funcions lingüístiques en tots i cadascun dels àmbits d’ús.