Conceptes Essencials de Biologia i Geologia: Rius, Plantes i Vida Marina

Morfologia Fluvial: Curs del Riu i Terrasses

Curs Alt del Riu

La vall en forma de V es caracteritza per l'erosió del material de la llera del riu. Predominen blocs (centímetres), còdols rodats (centímetres) i graves no rodades (centímetres).

Curs Mig del Riu

La vall en forma d'artesa es dedica principalment al transport de material. S'hi troben còdols (graves) i sorres (mil·límetres), amb material ja classificat.

Curs Baix del Riu

La vall, també en forma d'artesa però més ampla, conté sorres (mil·límetres), llims i argiles (menys d'1 mil·límetre).

Terrassa Fluvial

Antigues planes d'inundació que han quedat elevades amb el temps, formant terrasses.

Botànica: Molses, Falgueres i Plantes amb Llavors

Molses: Característiques i Reproducció

Les molses no posseeixen teixits vegetals ni vasos conductors. Algunes s'especialitzen i són de mida petita. Presenten:

• Falses arrels: Serveixen per subjectar-se al substrat o superfície.
• Fulles molt senzilles: Formades per una sola capa de cèl·lules.
• Reproducció per espores: Mitjançant esporòfits i gàmetes, necessiten aigua per al desplaçament.

Són colonitzadores i importants per a la formació de sòls.

Falgueres: Estructura i Reproducció

Les falgueres tenen vasos conductors, cosa que els permet adquirir més alçada. La seva estructura inclou:

• Tija i arrels: Senzilles i subterrànies.
• Fulles o frondes.

Es reprodueixen per espores i gàmetes. Tant les molses com les falgueres tenen en comú la reproducció per espores.

Plantes amb Llavors: Gimnospermes i Angiospermes

La llavor és un embrió (òvul + pol·len) amb substància de reserva.

Gimnospermes (Pins, Avets, Xiprers)

Són plantes amb llavors nues (sense flors), com les coníferes. Característiques:

• Vasos conductors: Amb parets reforçades per lignina, que els fa rígids. Cada any es formen nous vasos conductors.
• Cutícula de les fulles: Molt gruixuda, defensa contra l'evaporació.
• Pol·len: Lleuger, dispersió eficient pel vent.
• Cons: Tenen cons femenins i masculins. Els cons femenins pol·linitzats esdevenen pinyes.

S'utilitzen per obtenir fusta i pasta de paper.

Angiospermes (Rosa, Oms, Farigola, Estepa, Roure)

Són plantes amb llavors protegides dins d'un fruit (amb flors). Característiques:

• Vasos conductors.
• Flors molt variades: Hermafrodites o unisexuals, amb diverses formes i colors.
• Dispersió del pol·len: Molt diversa, mitjançant insectes, ocells, vent o aigua.
• Fruits: Contenen la llavor i capes protectores. Poden ser secs o carnosos.

La dispersió dels fruits es realitza per animals, vent o aigua.

Zoologia: Esponges, Pòlips, Meduses i Equinoderms

Esponges: Tipus i Composició

Les esponges poden ser de composició orgànica (espongina, utilitzada al bany) o inorgànica (sílice i calcària).

Eriçons de Mar (Equinoderms)

Aquests animals presenten un sistema amb peus ambulacrals, amb ventoses a l'extrem. L'eriçó de mar té una boca formada per cinc dents. Tenen fecundació externa. El desenvolupament embrionari passa per fases, des de la cèl·lula fins a la blàstula en un dia, i culmina amb l'especialització cel·lular.

Pòlips: Estructura i Formació d'Esculls

Moltes formes de pòlips tenen un esquelet individual. Els coralls, que són pòlips colonials, poden arribar a formar grans acumulacions d'esculls (arrecifes). Els coralls s'utilitzen en joieria.

Meduses: Anatomia Bàsica

Les meduses tenen dues capes de cèl·lules: l'ectoderma i l'endoderma. Darrere de la mesoglea hi ha cèl·lules flagel·lades i cèl·lules sensorials. Dins de l'endoderma es troben els cnidoblasts. L'obertura es diu boca, i al costat hi ha tentacles.

Protists: Algues Unicel·lulars i Pluricel·lulars

Algues Unicel·lulars

Exemples inclouen els cocolitòfors (nanoplàncton calcari) i les diatomees (observables amb microscopi òptic i electrònic).

Algues Pluricel·lulars

Es classifiquen segons els seus pigments i reproducció, incloent les algues verdes, algues vermelles i algues brunes.