Conceptes Filosòfics de Nietzsche
Abstracció
Acció de considerar separadament algun aspecte o propietat essencial d'un objecte. Fa referència al procés de construcció de conceptes.
Aparença
Kant distingeix entre el fenomen (aparença) i el noumen (cosa en si). No hi ha tal distinció. Tot és aparença, il·lusió, realitat falsejada.
Bo/Dolent
Són els conceptes fonamentals de la moral de senyors. Bo és un terme que es refereix als homes aristocràtics: noble, fort, activitat, autoafirmació, domini, vitalitat, etc. Dolent es refereix a l'home vulgar i plebeu: feble, impotent, passiu, ressentiment, etc.
Bo/Pervers
Són els conceptes fonamentals de la moral dels esclaus. Són el resultat d'una inversió dels valors aristocràtics. Bo designa aquí a l'home feble, a l'oprimit, al que pateix, a l'impotent, al pobre, a l'humil i obedient. Pervers, designa a l'home superior i dominador, fort, insaciable.
Categories
Són conceptes que serveixen per classificar les diverses maneres de ser de la realitat o els conceptes mentals (Aristòtil, Kant). Per Nietzsche són antropomorfismes introduïts en la nostra interpretació de l'esdevenir.
Causalitat
Una de les categories aristotèliques o concepte a priori kantià. Serveix per classificar o ordenar la realitat, o establir relacions necessàries causa-efecte. Segons Nietzsche és un error, producte de l'ús del nostre llenguatge conceptual.
Ciència
Intent de descriure i explicar el món, objectivament. Per Nietzsche la ciència petrifica la realitat, falsifica l'experiència, intenta igualar i establir lleis universals.
Concepte
Terme que designa una classe o conjunt de coses o objectes, de similars característiques. Resultat del procés d'abstracció, és immaterial, universal. Una mena d'arquetip de la realitat. Nietzsche critica aquest terme.
Coneixement
Per Nietzsche, és una ficció, una il·lusió, una invenció dels humans per sobreviure. Tot és interpretació, ús del llenguatge, metàfora.
Cosa en si
Expressió kantiana. Es contraposa al fenomen. Significa la realitat que dóna suport al fenomen; és incognoscible. Nietzsche no accepta aquesta distinció.
Culpa
Originàriament era sinònim de "deute". Aquest sentit primitiu evolucionà fins al sentit de mala consciència, remordiment de consciència.
Extramoral
Intent de considerar la veritat i la mentida exclusivament des del punt de vista del coneixement, deslligat de la implicació ètica dels termes.
Fonamentació de la moral
Es tracta de descobrir la base o arrel objectiva a partir de la qual s'expliquen i justifiquen els valors morals. Nietzsche rebutja un fonament objectiu de la moral.
Resum 3a Part: Crítica de Nietzsche a la Filosofia Tradicional
Aquest text ofereix un resum concret de la crítica als filòsofs i la filosofia tradicional realitzada per Nietzsche. Presenta la figura de l'artista tràgic com l'únic que ha sabut expressar l'autèntica realitat, la dionisíaca. Nietzsche perfila la seva posició respecte al problema de l'error metafísic resumint-la en quatre tesis:
Primera tesi:
Les raons per les quals aquest món ha estat menyspreat (sobretot pel cristianisme), com ara que el món està en devenir, hi ha vellesa, caos, etc., li serveixen per dir que aquest món és el veritable, l'únic existent. Aquests arguments li serveixen, doncs, per justificar la seva existència, no la seva falsedat.
Segona tesi:
Els trets considerats fins ara com a característics del ser veritable, en realitat són signes de la res, del no-ser. Hem creat el món "veritable" (el que seria perfecte per als platònics) a base de negar tot el que hi ha de devenir, moviment, en el món real, percebut pels sentits.
Tercera tesi:
Inventar faules sobre un altre món és una fal·làcia. Creure en l'existència d'un món imaginari, indemostrable, i que a més no es pot percebre amb els sentits, no té sentit. L'única raó que tenim per fer-ho és que ens sentim ressentits contra la vida, el dolor, etc., i ens vengem d'aquest inventant-nos un altre món perfecte.
Quarta tesi:
Dividir el món en veritable i aparent (com ha fet la tradició platònica) és símptoma de decadència, de malaltia. El fet que els artistes tràgics valorin més l'aparença no menyscaba el seu mèrit, ja que en definitiva estan afirmant la realitat, ja que l'aparença no és més que la realitat corregida. Una realitat dionisíaca, la veritable realitat, per a Nietzsche.