Conceptes Fonamentals de la Cèl·lula: Estructura i Divisió Cel·lular

Introducció a l'Estructura Cel·lular

La cèl·lula és la unitat bàsica de la vida. La seva organització es defineix per dues estructures principals:

• Membrana plasmàtica: Estructura externa que delimita la cèl·lula i l'aïlla del medi extern.
• Citoplasma: Espai intern on es duen a terme els processos metabòlics de la cèl·lula.

Tipus de Cèl·lules

Cèl·lules Procariotes

El material genètic no està separat per una membrana de la resta del citoplasma. Presenten una complexitat organitzativa més petita, però contenen tota la maquinària necessària per dur a terme les seves funcions vitals (Exemple: bacteris).

Cèl·lules Eucariotes

El material genètic està envoltat d'un embolcall i constitueix el nucli. A més, els ribosomes tenen altres orgànuls al citosol (Exemple: fongs).

Teoria Endosimbiòtica

És la teoria més acceptada per la comunitat científica per explicar l'origen de les cèl·lules eucariotes.

Diferències entre Cèl·lules Animals i Vegetals

• Cèl·lula Animal: Té centrosoma amb centriols i els vacúols són petits.
• Cèl·lula Vegetal: Tenen cloroplasts, una paret cel·lular gruixuda que envolta la membrana plasmàtica i grans vacúols.

Orgànuls Cel·lulars i les seves Funcions

Aparell de Golgi

Conjunt de sacs aplanats sense connexió entre ells, envoltats de vesícules. Les seves funcions principals són:

• Modificació de substàncies sintetitzades.
• Secreció de substàncies a l'exterior cel·lular.
• Formació de molècules.

Ribosomes

Orgànuls no membranosos que poden estar aïllats o adherits a les membranes del reticle endoplasmàtic rugós (RE rugós) o a l'embolcall nuclear. La seva funció és la síntesi de proteïnes.

Reticle Endoplasmàtic (RE)

Conjunt de membranes que formen tubs i sacs aplanats que es comuniquen entre ells. Pot tenir ribosomes adherits (RE rugós) o no (RE llis).

Mitocondris

Orgànuls de doble membrana: una d'externa llisa i una d'interna amb nombrosos plecs anomenats crestes. Contenen ribosomes i petites molècules d'ADN. És on té lloc la respiració cel·lular.

Centrosoma

Regió propera al nucli a partir de la qual sorgeixen els filaments del citoesquelet. A les cèl·lules animals està format per dues estructures cilíndriques i buides denominades centriols.

El Nucli Cel·lular i el Material Genètic

Nucleoplasma

Medi intern aquós del nucli on hi ha la resta de components nuclears.

Nuclèol

Corpuscle esfèric no membranós. La seva funció principal és la formació de ribosomes.

Cromatina

Material format per llargs filaments d'ADN associats a proteïnes denominades histones.

Cromosomes

Filaments de cromatina que es condensen, es fan més gruixuts i curts, just abans de la divisió cel·lular.

Tipus Morfològics de Cromosomes

• Metacèntrics
• Submetacèntrics
• Acrocèntrics
• Telocèntrics

Cariotip

Conjunt dels cromosomes d'una cèl·lula d'un organisme.

Cicle Cel·lular i Divisió

Cicle Cel·lular

Des que una cèl·lula neix fins que es torna a dividir o mor, passa per una sèrie d'esdeveniments que en constitueixen el cicle.

Interfase

Etapa de més durada en la qual la cèl·lula passa la major part de la vida. Comprèn des del final d'una divisió cel·lular fins a l'inici de la següent.

Cromosomes Homòlegs

Les cèl·lules dels organismes són diploides, ja que tenen dos jocs de cromosomes idèntics en forma i mida que determinen les mateixes característiques biològiques.

Mecanismes de Divisió Cel·lular

Mitosi

Procés pel qual es reparteix de forma equitativa el material genètic entre les dues cèl·lules filles. Abans d'iniciar-se la mitosi, l'ADN es duplica i els cromosomes encara no són visibles.

Meiosi

Mecanisme de divisió cel·lular que es duu a terme mitjançant dues divisions cel·lulars consecutives denominades primera i segona divisió meiòtica.

Recombinació Genètica

Entrecreuament que origina cromosomes amb fragments intercanviats que duen combinacions noves del material genètic.

Gametogènesi (Formació de Gàmetes)

Espermatogènesi

Té lloc als testicles. Cada cèl·lula mare diploide produeix per meiosi quatre cèl·lules haploides que, després d'un procés de diferenciació, originen quatre gàmetes masculins o espermatozoides. Els espermatozoides resultants duen el cromosoma X o el cromosoma Y.

Ovogènesi

Té lloc als ovaris. Cada cèl·lula mare diploide, després d'haver patit meiosi, origina un gàmeta femení (òvul) i tres corpuscles polars. Els òvuls duen el cromosoma X.