Superstició: Creença irracional que neix de la por que un objecte o una situació ens pugui perjudicar. Enllaça la por o creença amb una altra cosa (ex. rompre un mirall dóna 7 anys de mala sort).
Màgia: Intent de transformar la realitat per tal de beneficiar o perjudicar algú.
Religió: Permet superar la por i ajuda a tenir esperança, consol i protecció d'algú (ex. els cristians creuen que Déu els protegeix).
Mite: Intenta explicar les coses que passen als éssers humans (ex. Adam i Eva). És el contrari de l'explicació racional.
Visió antropomòrfica: Entendre la realitat com a governada per déus que tenen forma humana (física o psíquica).
Caos: Desordre.
Cosmos: Ordre.
Arbitrari: El contrari de necessari.
Dogma: Informació que s'ha de creure però que no es pot argumentar (t'ho creus perquè sí).
Coherència: Que les explicacions no es contradiguin elles mateixes o amb altres.
Contrastabilitat: Comprovació objectiva; cosa que pot ser contrastada o comprovada.
Comunicabilitat: Absència de dogmes o parts ocultes i secretes.
Polis: Ciutat independent (ciutat-estat).
Democràcia: Lleis escrites als judicis, acord entre els ciutadans lliures.
Àgora: Plaça pública de les ciutats-estat gregues.
Metafísica: Estudi més general possible sobre què és la realitat.
Ontologia: Part de la metafísica que intenta contestar quins elements componen la realitat i quines característiques té.
Epistemologia (Teoria del coneixement): Ciència que estudia els mètodes vàlids per estudiar la realitat. Inclou l'experiència quotidiana (coneixements que tenim sense cercar-los, relacionats amb la causa-efecte).
Physis: Naturalesa.
Arché: Principi del qual totes les coses procedeixen i en el qual tornen a convertir-se quan desapareixen.
Essència: Realitat profunda; allò que és constant i permanent en les coses.
Empirisme: Defensa que el punt de partida imprescindible per a tota teoria racional és l'observació i els sentits.
Racionalisme: Teoria filosòfica basada en la reflexió i la raó; defensa que els sentits ens enganyen i són una aparença.
Monistes: Presocràtics que creien que l'arché era una sola cosa.
Pluralistes: Filòsofs que creien que l'arché era més d'una cosa.
