Conceptes fonamentals de filosofia: Virtut, Veritat i Ètica

Conceptes fonamentals de filosofia

Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió). El terme va sorgir en el llenguatge grec (areté). Després s'ha estès a altres camps, com les virtuts polítiques o estètiques, entre d'altres. Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants.

En filosofia, tradicionalment s'ha considerat que l'evidència és el criteri per valorar un enunciat com a veritable, bé sigui evidència epistemològica o evidència formal.

Ciutadania i participació

Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política. La condició de membre de l'esmentada comunitat es coneix com a ciutadania, i comporta una sèrie de deures i drets. Els més importants són els drets de participació política, principalment el dret al vot, que és el senyal d'identitat de les modernes democràcies representatives predominants al món occidental.

Certesa i coneixement

Certesa: En un sentit, és una qualitat subjectiva que s'atribueix a la creença del subjecte i, en un altre sentit, és una característica del coneixement.

La naturalesa de la veritat

Veritat: És la conformitat entre el que es diu, pensa o creu i la realitat, allò que és o el que succeeix. Així s’ha entès tradicionalment la veritat interpretada com a correspondència, o coincidència, entre la ment i la realitat, o entre els enunciats i els fets.

Criteris de veritat

• Criteri de veritat: Depèn de la teoria sobre la veritat que es té; és a dir, de l’explicació que es dóna a la pregunta sobre què volem dir quan afirmem que un enunciat és vertader.
• Veritat per definició: Quan utilitzem el terme vertader per referir-nos a enunciats.
• Veritat com a evidència: Quan hi apareixen algunes característiques intrínseques.
• Veritat com a correspondència: Quan encaixa o es correspon amb els fets o esdeveniments; quan succeeix allò que dius.
• Veritat i coherència: El criteri de coherència proposa l’acord de les idees entre elles. Aquest criteri implica la lògica.
• Veritat pel pragmatisme: Representa un nou plantejament, ja que introdueix la dimensió pràctica.

Estats cognitius

• Certesa: Quan la veritat d’un judici se’ns presenta de tal manera que no podem dubtar, quan ens sembla que no hi ha cap possibilitat d'error o equivocació.
• Opinió: Estat cognoscitiu segons el qual una persona considera vertader un coneixement, tot i que no n’està segur del tot.
• Dubte: Estat psíquic segons el qual no podem acceptar ni refusar un saber o una opinió, perquè les raons a favor i en contra tenen el mateix pes.