Coneixement Plató i Hume
DUALISME ESPIRITUALISTA
Creu en l’existència de l’ànima. L’ànima és quelcom que no es pot observar, i dirigeix i controla les funcions corporals, psicològiques i intel.Lectuals.
L’ànima és el principi de vida dels cossos.
Té voluntat i llibertat per triar (a diferència del cos, que està sotmès a les lleis físiques).
Per al dualisme espiritualista, l’ésser humà és un ésser constituït de dues realitats independents: un cos material i una ànima espiritual, sent l’ànima la part principal. El cos és un recipient per l’ànima.
El dualisme espiritualista no té una base científica, i, entre els filòsofs, només troben defensors d’aquesta teoria en el passat: Plató, Aristòtil o Sant Tomàs d’Aquino, per exemple.
L’ànima pot existir separada del cos?
Plató concep a l’ésser humà com una unitat accidental de cos i ànima. Per a ell, l’home és essencialment la seva ànima, que preexisteix al cos, la seva presó. La filosofia adquireix per a ell una missió purificadora encaminada a l’alliberament de l’ànima mitjançant el coneixement.
Descartes va accentuar novament el dualisme en distingir radicalment la substància pensant (res cogitans) de la substància extensa (res extensa), distinció que provocava el greu problema de la relació entre el cos (extensió) i l’ànima (pensament). Descartes va intentar solucionar aquest problema apel·lant a un centre fisiològic d’interacció: la glàndula pineal. Però, amb això, el problema no se solucionava, sinó que es traslladava, ja que seguia plantejant-se com era possible aquesta interacció en l’esmentada glàndula.
DUALISME MENTALISTA
El concepte central del dualisme mentalista és la ment. Així com l’ànima és una realitat espiritual independent del cos, la ment i els seus processos depenen de l’activitat neurofisiològica del cervell.
A més, les propietats i lleis que regeixen els processos mentals són diferents de les dels fenòmens físics. Els fenòmens físics tenen propietats com: són objectius, observables, causals, es donen en l’espai i el temps, i són quantificables. En canvi, els fenòmens psíquics són subjectius, inobservables, intencionals, temporals i qualitatius.