El conflicte del Marroc: causes, desastres i conseqüències
El conflicte del Marroc
A partir del 1900, Espanya va consolidar la seva penetració al nord d'Àfrica. La Conferència d'Algesires (1906) i el Tractat hispanofrancès (1912) van establir un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li va correspondre el territori del Rif, amb l'obligació de pacificar-lo i administrar-lo.
L'interès espanyol es basava en els possibles beneficis econòmics (mines), però sobretot en el desig de:
- Restaurar el prestigi de l'exèrcit, que havia minvat després del desastre de Cuba.
- Aconseguir que Espanya tornés a ser una potència colonial.
La resistència rifenya i la Setmana Tràgica
La presència espanyola en aquesta àrea es va veure contestada pels atacs continuats dels rifenys, organitzats en cabiles. El 1909, al Barranco del Lobo, els rifenys van infligir una derrota important a les tropes espanyoles, que van sofrir moltes baixes.
Aleshores es va decidir augmentar el nombre de soldats al Rif amb una lleva de reservistes. Molts d'aquests regiments havien de partir des de Barcelona, cosa que va provocar una protesta popular molt important que desencadenaria la Setmana Tràgica.
El desastre d'Annual
Al començament de la dècada de 1920, la situació encara no s'havia arreglat. A la zona oriental del protectorat del Marroc, al voltant de Melilla, les tribus rifenyes hostilitzaven l'exèrcit espanyol permanentment.
El 1921 es van dur a terme unes quantes operacions per controlar els rebels; per dirigir l'exèrcit de la zona es va nomenar el general Silvestre, relacionat amb el rei i partidari d'atacar les cabiles rifenyes. El general va iniciar una ofensiva cap a l'interior del territori que va acabar amb un veritable desastre:
- L'exèrcit va ser derrotat a Annual.
- Es va perdre tot el territori ocupat.
- Es van produir 13.000 baixes, incloent-hi el mateix general.
Crisi política i dictadura
El 1923, amb governs inestables i una tensió social greu, l'anunci de la discussió al Parlament pel cas d'Annual i la por que es demanessin responsabilitats polítiques (Expedient Picasso, sobre per què es va perdre la guerra) que podien implicar el monarca, va fer que es mobilitzessin sectors de l'exèrcit i de la dreta que, des de feia temps, veien la solució de la crisi en una dictadura militar.