Conflicte lingüístic: minorització i normalització
Conflicte lingüístic: minorització i normalització
En les situacions de llengües en contacte, és freqüent el conflicte lingüístic. Una llengua en va desplaçant una altra, va ocupant els seus àmbits d'ús i va restant-li parlants. Sempre és transitori, per la qual cosa la seva evolució pot abocar a la substitució o normalització lingüística. Exemples de conflicte lingüístic: català-castellà a l'Estat espanyol.
La minorització
En tot conflicte lingüístic es produeix. Es tracta d'un procés mitjançant el qual es tendeix a propiciar la substitució de la llengua. És el resultat d'una sèrie de pressions internes i externes.
La substitució
Implica la pèrdua de funcions i de parlants de la llengua pròpia en favor de la forana fins que la substitució esdevé total. Podem destacar les fases següents:
- a) Bilingüització: etapa llarga, la llengua invasora es converteix en la llengua comuna; aquesta llengua va ocupant els àmbits d'ús més importants, fins que esdevé oficial, i la llengua pròpia (la que hi era anteriorment) queda relegada cada vegada més a l'àmbit col·loquial.
- b) Monolingüització en la llengua dominant (situació de bilingüisme diglòssic): a poc a poc, la llengua pròpia (dominada i minoritzada) és suplantada per la llengua invasora (dominant). És una fase més ràpida. La llengua dominant ocupa els àmbits formals i penetra en els informals.
- c) Unilingüització i substitució: en deixar de ser necessària, la llengua minoritzada desapareix i es produeix un ús exclusiu de la llengua nova.
La normalització
Procés de cohesió de la comunitat lingüística que pretén recuperar els àmbits d'ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia. El seu objectiu és que la llengua minoritzada arribi a una situació de normalitat incidint en els aspectes bàsics següents:
- Augmentar el nombre de parlants de la llengua.
- Augmentar-ne la freqüència d'ús.
- Ocupar-ne tots els àmbits d'ús.
- Dotar-la d'unes normes d'ús favorables.
Els factors de normalització depenen de: la voluntat dels governants, el redreçament social i el suport dels immigrants.
Aspectes de la normalització lingüística
En qualsevol procés de normalització lingüística cal considerar quatre aspectes:
- a) La normativització: és el procés d'elaboració d'unes normes lingüístiques explícites.
- b) L'estandardització: promoció d'una varietat de la llengua ben definida i amb plenitud de funcions per a tota la comunitat lingüística.
- c) La política lingüística: es basa en la construcció d'un marc legal (i real) de l'idioma.
- d) La planificació lingüística: és l'acció de govern encaminada a l'elaboració conscient i racional de plans d'intervenció sobre els fets lingüístics.