Conflictes i Institucions a la Monarquia Hispànica: Segles XVI-XVII

Conflictes Interns i Externs a la Monarquia Hispànica

POBLEMES INTERNS: La revolució de la comunitat a Castella va ser una protesta per la política, l'economia i la manca de respecte a les lleis de Castella. Les revoltes al camp van ser derrotades per tropes reials i els seus dirigents van ser executats. Les Germanies a la Corona d'Aragó van ser una revolta d'artesans i pagesos que demanaven l'accés als càrrecs municipals.

CONFLICTES EXTERIORS: Guerra contra França (rei Francesc I), on va vèncer Castella a la batalla de Pavia. Guerra contra els turcs que amenaçaven els territoris de Carles I. Guerra de religió contra els prínceps alemanys. La Pau d'Habsburg va fer que Carles I acceptés la igualtat entre catòlics i protestants.

Govern de Felip II

GOVERN DE FELIP II: Centralització, burocràcia, sistema de consells, i la figura del corregidor.

Defensa de l'Ortodòxia Catòlica

DEFENSA ORTODOXIA CATÒLICA: Lluita contra el protestantisme, prohibició d'importar llibres i d'anar a estudiar a l'estranger, impuls de l'actuació de la Inquisició, persecució dels moriscos de Granada i la insurrecció de les Alpujarras (1567).

Política Exterior de Felip II

POLÍTICA EXTERIOR FELIP II: Guerra contra França (batalla de Saint Quentin), guerra contra els turcs (batalla de Lepant), guerra contra Anglaterra (l'Armada Invencible), rebel·lió de Flandes (protesta contra la pujada d'impostos i el conflicte religiós), i l'annexió de Portugal el 1581 per enllaç matrimonial.

Govern de Felip III i els Privats

FELIP III I ELS PRIVATS: Va deixar el seu govern en mans de vàlids o privats. El privat de Felip III va ser el duc de Lerma. L'expulsió dels moriscos va ser el 1609.

CANVIS POLÍTICS I RELIGIOSOS: La Pau de Westfàlia va acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i va significar la recomposició del mapa polític europeu. Al segle XVII es van consolidar els estats nació, les monarquies absolutes i la llibertat religiosa.

CARACTERÍSTIQUES DE LA MONARQUIA ABSOLUTA: El poder provenia directament de Déu, el rei tenia poder absolut, decretava les lleis, era l'autoritat màxima del govern, responsable de la justícia, dirigia la política exterior i interior. Per governar, el rei tenia l'assessorament dels ministres (consellers, funcionaris, secretaris).

Institucions Reials a Catalunya

INSTITUCIONS REIALS A CATALUNYA:

• Consell d'Aragó: Creat el 1494 per Ferran el Catòlic, format per persones nomenades pel rei. El consell tenia funció consultiva i assessorava al rei.
• Virrei: Era el representant del rei a Catalunya, dirigia l'administració reial. A Catalunya, el càrrec requeria nobles castellans. També exercia de capità general. Catalunya es va dividir en 17 vegueries.
• Corts: Institució de Catalunya formada pels representants de cada braç (nobles, eclesiàstics, burgesos de les ciutats). Eren convocades per decidir i recaptar impostos o l'aprovació de noves lleis.
• Diputació General: El seu origen és l'any 1289 (segle XIII). La seva finalitat era la de recaptar impostos i avançar préstecs al rei. També feia funció de defensa del govern de Catalunya. Des del segle XV, la Generalitat era l'encarregada de controlar que la monarquia espanyola respectés les lleis i els drets de Catalunya.
• Consellers: Les ciutats van ser governades pels consellers formats per representants dels tres estaments (nobles, eclesiàstics i burgesos) que es renovaven mitjançant el sistema d'insaculació.

La Revolta Catalana de 1640

LES CAUSES DEL CONFLICTE: La revolta catalana del 1640 va tenir un doble component social i polític. En primer lloc, va ser una revolta pagesa contra els senyors. En segon lloc, va ser una revolta de les classes benestants catalanes contra els intents del comte duc d'Olivares. La Unió d'Armes d'Olivares pretenia repartir entre tots els regnes de la monarquia hispànica. La situació va empitjorar el 1635 amb l'inici de la guerra contra França.

La Revolta dels Segadors

REVOLTA DELS SEGADORS: Es va produir el dia 7 de juny amb els esdeveniments del Corpus de Sang. Va ser una protesta dels grups més pobres de la societat tant contra els senyors que els ofegaven amb els impostos.

L'Enfrontament amb la Monarquia

L'ENFRONTAMENT AMB LA MONARQUIA: El president de la Generalitat va establir contactes amb França i va proposar la integració de Catalunya a la corona francesa. La guerra va acabar el 1652 quan la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes. La guerra entre França i la monarquia hispànica es va prolongar fins al 1659, quan es va signar la Pau dels Pirineus.