Conques hidrogràfiques, aqüífers i gestió de l'aigua

Conca hidrogràfica

Una conca hidrogràfica és la superfície de terreny ocupada per una xarxa de drenatge, és a dir, la superfície del terreny les aigües de la qual desemboquen en un riu. Una conca hidrogràfica queda delimitada per divisòries d'aigües. La relació entre la suma de cursos i la superfície de la conca és un paràmetre important. Una conca és una formació natural dotada d'unes propietats hidrogràfiques, físiques, químiques i biològiques comunes que configuren aspectes diversos. La relació entre precipitacions, evapotranspiració, escolament subterrani i infiltració es pot expressar com: precipitacions = evapotranspiració l/m² + escolament subterrani (cabal l/s) + infiltració l/m²

Aqüífers

Un aqüífer és un terme que es reserva per indicar un volum d'aigua subterrània que és rendible d'explotar. La porositat és la relació entre els espais buits i el volum total de la roca (m³). Pot ser primària (espais buits entre partícules i minerals) o secundària (formada per processos posteriors a la formació de la roca). La permeabilitat és la capacitat que té la roca per deixar circular l'aigua. El nivell freàtic és el màxim nivell en què arriba l'aigua o el nivell que marca el límit superior d'un aqüífer. El nivell piezomètric és aquell punt on la pressió de l'aigua és igual a la pressió atmosfèrica.

Aigües minerals

Les aigües minerals són aigües amb un contingut mínim d'ions en dissolució. Les seves característiques depenen del tipus de terreny que constitueix l'aqüífer.

Usos de l'aigua

Els usos consumptius es distribueixen fonamentalment en: ús urbà i domèstic, industrial i agrícola. Dels usos no consumptius cal destacar l'energètic (energia hidràulica), l'oci i la navegació.

Cerca de nous recursos

Construcció de nous embassaments

Permet regular el cabal i controlar crescudes, producció d'energia elèctrica i emmagatzematge de grans volums d'aigua.

Dessalinització de l'aigua de mar

Es pot fer mitjançant destil·lació (una font de calor que evapora l'aigua i posteriorment la condensa) o mitjançant tecnologia de membranes o osmosi inversa (elimina totes les sals fent travessar l'aigua a molta pressió per una membrana semipermeable). Els problemes són: produeix aigua amb una concentració de sals molt elevada que s'ha d'abocar lluny de la costa, la dessalinització de l'aigua de mar comporta un consum energètic elevat (molta pressió = m³ car), i el reciclatge de l'aigua usada.

Transvasaments

Consisteixen en l'exportació d'aigua de les conques hidrogràfiques excedentàries cap a les conques deficitàries. Els problemes són: cal embassar l'aigua, cal trobar territoris adequats per a fer-ho i la gran inversió econòmica.

Mesures d'estalvi en agricultura

• Canvis en el sistema de reg: substituir els sistemes de reg a manta o per infiltració, que consumeixen molta aigua, per l'aspersió o el degoteig.
• Reparació de les canalitzacions.
• Replantejament dels tipus de conreu (espècies adequades a cada tipus de clima).
• Replantejament de la necessitat de nous regadius.
• Innovació tecnològica.
• Mesures d'estalvi.
• Evitar fuites.
• Mantenir un paisatge xeròfil.
• Regenerar les aigües urbanes per regar.