Moviments de plaques, deformacions de l'escorça i fenòmens volcànics

1. Moviments de les Plaques Tectòniques

Les plaques tectòniques es mouen constantment, generant diferents tipus d'interaccions a les seves vores:

• Convergents: Quan dues plaques s'aproximen l'una a l'altra.
• Divergents: Quan dues plaques s'allunyen l'una de l'altra.
• Transformants: Quan dues plaques llisquen lateralment una al costat de l'altra.

2. Deformacions a l'Escorça Terrestre

2.1 Plecs

Els plecs són deformacions de les capes rocoses causades per forces compressives. Els elements principals d'un plec són:

• Xarnera: El punt de màxima curvatura de cada estrat que forma el plec.
• Pla axial: Una superfície imaginària que uneix les diferents xarneres dels estrats.
• Eix del plec: La intersecció del pla axial amb la superfície terrestre.
• Flanc del plec: Les zones laterals d'un plec, a banda i banda de la xarnera.
• Nucli: La part més interna d'un plec.

2.2 Falles

Les falles són fractures a l'escorça terrestre sobre les quals es produeix un desplaçament relatiu de blocs rocosos. Els seus components són:

• Pla de falla: La superfície de trencament sobre la qual llisquen els dos blocs.
• Salt de falla: La distància més curta, en vertical, entre dos punts d'una falla.
• Blocs de falla: Les porcions de terra que es desplacen sobre el pla de falla.

Segons el tipus de moviment, les falles es classifiquen en:

• Normal: Es genera per esforços de distensió horitzontals.
• Inversa o de cavalcament: S'origina per esforços de compressió, on el bloc superior descansa sobre el pla de falla.
• Direccional o de cisalla: Formada per esforços de cisalla que generen un moviment paral·lel al pla de falla.

3. Fenòmens Geològics

3.1 Terratrèmols

Els terratrèmols són vibracions de la terra causades per l'alliberament brusc d'energia acumulada. Les ones sísmiques principals són:

• Ones P (primàries): Són més ràpides i fan vibrar les partícules en la mateixa direcció del seu desplaçament.
• Ones S (secundàries): Són més lentes i mouen les partícules perpendicularment a la direcció de propagació de l'ona. No es transmeten en líquids.

3.2 Volcans

Els volcans són estructures geològiques per on emergeix magma en forma de lava, gasos i fragments rocosos. Els materials expulsats poden ser:

• Gasosos: Responsables del caràcter explosiu de les erupcions.
• Líquids: La lava, que és el magma desgasificat quan arriba a la superfície.
• Sòlids o piroclasts: Fragments de roques de mides variades:
  • Bombes: Més de 50 mm de diàmetre.
  • Gredes: Entre 2 i 50 mm.
  • Cendres: Més petites de 2 mm.

Els principals tipus d'erupcions volcàniques són:

• Hawaiana: Cràters amples i poc profunds; erupció tranquil·la amb lava molt fluida (Ex: Kilauea).
• Estromboliana: Con petit i vertical format per alternança de laves i piroclasts; erupcions moderades (Ex: Stromboli, Itàlia).
• Vulcaniana: Laves poc fluides que solidifiquen al cràter formant un tap; erupcions explosives (Ex: Etna, Itàlia).
• Peleana: El magma solidificat tapa la xemeneia formant una agulla característica; erupcions molt violentes (Ex: Montagne Pelée).
• Fissural: Emissions de lava molt fluida a través de llargues fissures, formant grans extensions (Ex: Islàndia).

3.3 Manifestacions Volcàniques Secundàries

A més de les erupcions volcàniques, hi ha altres fenòmens relacionats amb l'activitat magmàtica:

• Fonts termals: Sorgiments d'aigua a temperatures superiors a la mitjana ambiental.
• Fumaroles: Emanacions de gasos d'origen magmàtic a través de fissures.
• Guèisers: Erupcions periòdiques d'aigua i vapor a alta temperatura a través d'un conducte que comunica amb un aqüífer.