Relleu, orografia i formacions càrstiques de Mallorca: aqüífers i Serra de Tramuntana

Resum

El document presenta el relleu de Mallorca, des de l'orografia de la Serra de Tramuntana i la Serra de Llevant fins al massís de Randa. També explica el carst de l'illa, els materials calcaris que el formen i les formes superficials i subterrànies que origina. Inclou una introducció a què és un aqüífer.

Punts clau

Un aqüífer és una formació geològica que emmagatzema i transmet aigua, i pot ser explotat econòmicament.
La Serra de Tramuntana ocupa el nord-oest de l'illa, s'estén des de la Dragonera fins al Cap de Formentor i té uns 90 km de longitud.
El Puig Major, de 1.445 m, és el cim més alt de la Serra de Tramuntana.
A Mallorca predominen els materials calcaris, que van formar el fons marí durant el Triàsic i el Juràssic.
El carst es produeix per la dissolució química de les roques calcàries per l'aigua de les precipitacions.
Les formes càrstiques superficials inclouen dolines, resclers o làpiaz i rellars; les subterrànies inclouen estalactites, estalagmites i avencs.

Posa't a prova

Aqüífers i Emmagatzematge Geològic

Un aqüífer és una formació geològica que emmagatzema i transmet aigua, permetent que pugui ser explotada en quantitats econòmicament viables. També s'utilitzen per a l'emmagatzematge de gas. Un aqüífer està format per una capa permeable de roca a la part inferior i una capa impermeable a la superior, amb una cavitat per emmagatzemar gas. Exemples a Mallorca: Almadrava i Na Burgesa.

Orografia de Mallorca: Relleu i Muntanyes

L'Orografia és la part de la geografia que descriu el relleu i estudia les muntanyes.

Serra de Tramuntana: El Nord-oest de Mallorca

Ocupa la part nord-occidental de l'illa. S'estén des de la Dragonera fins al Cap de Formentor, amb una longitud d'aproximadament 90 km.

Cims Principals de la Serra de Tramuntana

Puig Major: 1.445 m (el més alt, pertany a Escorca)
Massanella: 1.304 m (el segon més alt, Escorca)
Tomir: 1.102 m (Escorca)
Ofre: 1.090 m (Escorca)
Serra d'Alfàbia: 1.069 m (Sóller)
Puig del Teix: 1.064 m (Valldemossa, Deià, Sóller)
Tossals Verds: 1.047 m (Escorca)
Puig Roig: 1.003 m (Escorca)
Puig de Galatzó: 1.027 m (Puigpunyent)
Els Cornadors: 904 m (Sóller)

Serra de Llevant: De Cap Ferrutx a Ses Salines

Alineació muntanyosa que s'estén de nord-nord-est (Cap Ferrutx) a sud-sud-oest (Ses Salines).

Massís de Randa i Elevacions Destacades

Puig de la Talaia Freda: 562 m (la muntanya més alta, Artà)
Massís de Randa: Situat entre les comarques del Pla i el Migjorn. L'elevació principal és el Puig de Randa (543 m).
Puig d'en Ros: 501 m
Puig de Galdent: 420 m
Socorrat: 333 m

A Randa hi trobem el Santuari de Cura, situat entre Algaida i Llucmajor.

El Carst a Mallorca: Formacions Geològiques

Materials i Origen del Carst

A Mallorca predominen els materials calcaris. Aquests van formar el fons marí durant els períodes Triàsic i Juràssic i, posteriorment, amb el plegament alpí, van quedar emergits. Un dels materials característics és el marès.

Modelat Càrstic i Erosió

Mallorca està constituïda majoritàriament per roca calcària. L'erosió càrstica es manifesta en la dissolució química de les roques calcàries per l'aigua de les precipitacions. L'acció erosiva de l'aigua dels torrents sobre materials calcaris aconsegueix excavar talls profunds de parets verticals anomenats barrancs.

Regions Càrstiques i Cavitats

Les regions càrstiques a Mallorca inclouen la Serra de Tramuntana. Són també abundants les cavitats, amb predomini d'avencs i coves.

Exocarst: Relleus Superficials

La carstificació origina una sèrie de relleus molt característics a la superfície:

Dolines

Són les formes més complexes. Formen una mena de clot i amb els anys poden adoptar forma d'embut.

Resclers o Làpiaz

Són cavitats especials amb formes d'estries o reguerots. Són zones càrstiques formades per la combinació d'arestes vives i fons plans.

Rellar

Gran extensió de terreny rocós en el qual es pot trobar gran quantitat dels fenòmens descrits anteriorment.

Endocarst: Cavitats Subterrànies

Inclou coves, avencs i pous.

Formacions Càrstiques Subterrànies

Diferents formacions: estalactites, estalagmites, colades, banderes, surgències, llacs i rius subterranis.

Estalactites

Formació calcària cilíndrica que penja del sostre de les cavernes, originada a partir dels degotissos que es desprenen de les fissures.

Estalagmites

Formació calcària en forma de pilar irregular que es forma verticalment a terra d'una caverna. La unió d'una estalagmita i una estalactita forma una columna.

Avencs

Obertura natural de parets verticals en roques calcàries.

Preguntes freqüents

Quin és el cim més alt de la Serra de Tramuntana?

El Puig Major, amb 1.445 metres, és el cim més alt de la Serra de Tramuntana i pertany al municipi d'Escorca. Massanella, amb 1.304 metres, és el segon més alt.

Què és un aqüífer?

Un aqüífer és una formació geològica formada per una capa permeable de roca i una capa impermeable a la superior, que emmagatzema i transmet aigua. Pot ser explotat en quantitats econòmicament viables.

Quina diferència hi ha entre estalactites i estalagmites?

Les estalactites són formacions calcàries cilíndriques que pengen del sostre de les cavernes, originades pels degotissos. Les estalagmites són pilars irregulars que es formen a terra, i la unió de totes dues forma una columna.