Conquesta de la Península Itàlica i la Mediterrània per Roma
Conquesta de la Península Itàlica (509 aC - 272 aC)
Conquesta de la Península Itàlica: (509 aC - 272 aC) Roma va començar la seva expansió per Itàlia a través d'aliances, o mitjançant la força. Així es va annexar el territori dels volscs, dels eques, sabins i de la ciutat de Veïs. Els gals van derrotar els romans a la península, i van arribar fins a Roma. Després de vèncer-los, van aconseguir l'hegemonia de la Itàlia central. Més tard, els dos fronts més importants foren el dels samnites i les ciutats de la Magna Grècia. Roma va acabar vencent els samnites i aquest poder va arribar a les ciutats de la Magna Grècia (Tàrent). Tàrent demana ajuda a Pirros, un rei grec, que va plantar cara a Roma, però al final tornà a Grècia i Roma acabà controlant Tàrent.
Conflictes Interns
Conflictes interns: Paral·lelament a les conquestes, la ciutat de Roma va patir una sèrie de conflictes interns, sorgits de la formació de nous organismes polítics monopolitzats pels membres de les primitives famílies fundadores de Roma (patricis). Els habitants normals no podien impartir justícia, no podien tenir riqueses, entrar al senat... Tot això va provocar una revolta dels plebeus, que finalment aconseguiren els seus drets.
Conquesta de la Mediterrània (272 aC - 27 aC)
Conquesta de la Mediterrània (272 aC - 27 aC) L'any 264 aC els romans van decidir socórrer la ciutat de Messana, davant els cartaginesos. Així comença la primera guerra púnica. Després d'un seguit d'enfrontaments, els romans decidiren construir una gran flota i derrotar els cartaginesos. Les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya passaren a ser romanes. Durant trenta anys els cartaginesos van expandir-se cap a Hispània i s'establiren a moltes ciutats del sud sota el comandament d'Amílcar Barca. El 219 van assetjar Sagunt, ciutat que tenia un pacte de protecció amb Roma. Així començà la segona guerra púnica, amb Anníbal com a gran protagonista. Anníbal va travessar els Pirineus i els Alps i va arribar a Roma, derrotant els romans a moltes batalles. Els romans van començar la conquesta de la península Ibèrica. El senat romà va decidir enviar al nord d'Àfrica un exèrcit comandat per Publi Corneli Escipió, el qual vencé a Anníbal a la batalla de Zama (202 aC). Els cartaginesos van sortir malparats, van haver de lliurar la seva flota, elefants, es van poder recuperar econòmicament, però el senat, preveient un possible atac, va enviar un exèrcit comandat per Publi Corneli Escipió Emilià que va posar fi a les llargues guerres púniques.
Després d'aconseguir el domini del nord d'Àfrica, Roma va continuar les conquestes a Grècia i Macedònia, però no es plantejà una conquesta organitzada fins a la península Ibèrica. La conquesta va resultar molt dura. L'any 154 hi hagué una revolta dirigida per Viriat, cabdill dels lusitans, que va morir. Els romans van destruir Numància, i va començar la romanització definitiva. Els romans van continuar les lluites a Orient, Grècia, províncies d'Àsia, es van annexar Il·líria, Armènia, Xipre, Gàl·lia, Germània, Britània, Egipte...
Nous Conflictes Interns
Nous conflictes interns: Políticament hi hagué una ruptura, els optimates, que eren conservadors, i els populares, que eren reformistes i revolucionaris. També es produí una guerra social entre els romans i els italians. Més tard es va produir una rebel·lió dels esclaus encapçalada per Espàrtac, que van ser derrotats per Cras i Pompeu. Més tard, Pompeu va tornar a Roma després de les seves conquestes i es va aliar amb Cras i Juli Cèsar, que formaren el primer triumvirat. Durant aquest període van iniciar la conquesta de les Gàl·lies, van annexar a territori romà França, Bèlgica, Suïssa... Cras va morir a Orient i Pompeu es va nomenar cònsol únic. Cèsar es va presentar a Roma i va ocupar la ciutat, provocant una guerra civil. Finalment Cèsar derrotà Pompeu. Cèsar es va convertir en l'únic senyor de Roma, tenia moltes aspiracions a la monarquia per això va ser assassinat. Més tard van formar un segon triumvirat Marc Antoni, Lèpid i Octavi.