Conseqüències del 98: crisi moral i regeneracionisme (1898)
Conseqüències del 98 i el regeneracionisme
Una crisi política i moral
La guerra va comportar pèrdues materials importants a la colònia; a la metròpoli la crisi econòmica va tenir conseqüències limitades. No es va produir la gran crisi política que es va anunciar i el sistema de la Restauració va sobreviure i va assegurar el tron dinàstic. Nous governants van aplicar les idees del regeneracionisme, un corrent crític amb el sistema polític i amb la societat espanyola. Al 1898 el general Camilo Polavieja va publicar un manifest a favor de la regeneració política que proposava fer reformes de l'administració pública. La crisi del 98 va ser una crisi moral i ideològica que va causar un impacte psicològic entre la població.
El regeneracionisme
El fracàs de la revolució del 1868 deixa una empremta en els intel·lectuals progressistes, que pensaven que s'havia perdut una ocasió per modernitzar el país. Aquest sentiment era compartit per un grup d'intel·lectuals reunits a la Institución Libre de Enseñanza.
Aquesta institució, que tenia entre les seves files homes de la vàlua de Francisco Giner de los Ríos, estava profundament influïda pel krausisme, que va ser la gran impulsora de les teories pedagògiques i científiques. Els intel·lectuals consideraven que la societat i la política espanyoles estaven dominades per la doctrina catòlica. Aquest corrent es coneix com a regeneracionisme, amb una visió crítica envers la història d'Espanya, i reclamava la necessitat de regenerar la vida política i social del país.
El seu representant fou Joaquín Costa, que volia defensar la necessitat d'enterrar les glòries passades. Cal remarcar la configuració d'integrants de la Generació del 98 que intentaven analitzar el problema d'Espanya. A Catalunya té conseqüències polítiques com el Tancament de Caixes.
La fi d'una època
Sorgí una nova regeneració de polítics, intel·lectuals, homes de ciència, activistes socials i empresaris que actuen en el nou regnat d'Alfons XIII. La política regeneracionista no aconseguí implantar les reformes anunciades, sinó que deixà que el sistema continuï funcionant amb canvis mínims. Davant d'un antimilitarisme, una part dels militars es van inclinar cap a postures més autoritàries i intransigents.