Conseqüències de la Segona Guerra Mundial i l'ONU
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial
1. L'impacte demogràfic
Es calcula que hi va haver entre 40 i 65 milions de morts, dels quals la meitat corresponen a l'URSS, Alemanya i Polònia (on va morir el 22% de la població, sent el 95% civils). A més, es comptabilitzen 35 milions de ferits, amb un profund impacte de la mortalitat entre la població civil. Aquesta gran capacitat mortífera es va deure a l'armament, la dimensió de la guerra total i el caràcter nazi i japonès. La postguerra va portar víctimes indirectes de desnutrició, ferides i radiacions, així com desplaçaments de població en alliberar els presoners.
2. L'impacte econòmic
La guerra va tenir una dimensió econòmica formidable, provocant un canvi en l'organització de la producció i un augment de la mà d'obra. A la Gran Bretanya, els EUA i el Japó es va produir una mobilització massiva de dones i la seva incorporació al món laboral. Es va viure una gran devastació a Polònia, l'URSS i Iugoslàvia, amb les vies de comunicació afectades; el Japó va quedar aniquilat i Hiroshima destruïda. Mentre els EUA experimentaven un creixement econòmic, l'URSS esdevenia una gran potència mundial. La reconstrucció d'Europa es va fer amb l'ajut de recursos financers dels EUA i la intervenció de l'Estat en l'economia i la societat, amb atenció sanitària, habitatge i educació per a la redistribució de la riquesa.
3. L'impacte moral
Les brutals accions bèl·liques van qüestionar els valors morals, imposant una cultura de violència, terror i crueltat (camps de concentració, bombes a Hiroshima, massacres pels soviètics). Es va crear un tribunal (un nou concepte de dret internacional) per al judici de Nuremberg, on els EUA, l'URSS, la Gran Bretanya i França acusaven els dirigents nazis; molts es van suïcidar, d'altres foren condemnats, absolts, executats o sentenciats a cadena perpètua.
4. Les conferències de pau
Es van realitzar diverses trobades: Teheran (Gran Bretanya, EUA, URSS) i Ialta (Crimea), on es va pactar la col·laboració entre aliats. Roosevelt, Stalin i Churchill van acordar la desnazificació i la partició d'Alemanya (més França), la divisió de Polònia, les fronteres de l'URSS, una comissió de reparacions d'Alemanya a les víctimes i un nou organisme internacional per garantir la pau (ONU). A Potsdam es va fixar la situació d'Alemanya sota els aliats i Berlín es va dividir; l'enfrontament entre Stalin i Truman va acabar amb ajudes nord-americanes i el domini soviètic. Es va esperar fins a la Conferència de París per als tractats de pau amb Itàlia, Romania, Bulgària, Hongria i Finlàndia. Més tard es van signar amb Àustria i el Japó, mentre que Alemanya no va signar mai res.
5. L'Organització de les Nacions Unides (ONU)
La Conferència de San Francisco pretenia establir la pau, la seguretat i fomentar la cooperació econòmica i social, la igualtat sobirana, el rebuig de la força i la no-ingerència. Els estats membres tenien dret de vot a l'Assemblea General (AG).