Conseqüències setmana tragica

4.LA SETMANA TRÀGICA I LES SEVES Conseqüències

4.1.LA Política COLONIAL AL Marroc

La Conferència d’Algesires (1906) i el Tractat Hospanofrancès (1912) van comportar l’establiment d’un protectorat francoespanyol al Marroc.

A Espanya li van concedir el Rif i un enclavament a la costa atlàntica. La penetració espanyola en aquesta zona la van afavorir tant interessos econòmics com la voluntat política de restaurar el prestigi de l’exèrcit. La presència espanyola va ser contestada per les tribus berbers, organitzades en cabiles. Els atacs van obligar a mantenir una forta presència milita espanyola, que es va intensificar quan el rifenys van infligir una

dura derrota a les tropes espanyoles al barranc dels Llop, a la qual cosa el govern va decidir enviar-hi tropes integrades per reservistes.

4.2.LA SETMANA TRÀGICA DE Barcelona

L’enviament d’aquest contingent de forces reservistes va ser l’espurna que va provocar un important moviment de protesta popular a Bcn, conegut com la Setmana Tràgica, que va tenir el suport d’anarquistes, socialistes i republicans. Els incidents van començar el 18 de juliol durant l’embarcament de les tropes al port barceloní. El sindicat anarquista Solidaritat Obrera va fer una crida a la vaga general

per al 26 de juliol, que va tenir el suport de la UGT i de grups republicans. La revolta es va allargar durant una setmana.

Les autoritats hi van respondre declarant l’estat de guerra i enviant reforços per reprimir les manifestacions. Els ferits i morts que van haver-hi van fer que el moviment insurreccional es radicalitzés sense direcció ni coordinació. La repressió posterior va ser molt dura: centenars de persones detingudes, 1500 sotmeses a consells de guerra i es van dictar disset condemnes a mort. El cas més conegut va ser l’afusellament de Ferrer i Guàrdia, que no havia participat directament en els esdeveniments, i el procés del qual va generar grans protestes dins i fora

d’Espanya. 

4.3.LES Conseqüències Polítiques

La Setmana Tràgica va tenir conseqüències polítiques que van comportar una desestabilització notable dels partits del torn dinàstic i la caiguda del govern de Maura. La duresa de la repressió va unir liberals i republicans en la crítica al govern. Com a conseqüència el rei va dissoldre les corts i va entregar el govern a Canalejas, que fins al seu assassinat va portar a terme l’últim intent reformista emprès des de dins del sistema mateix.

Després de la caiguda o desaparició de Maura i Canalejas, els partits dinàstics es van trobar fragmentats i mancats d’un líder capaç d’aglutinar les diverses tendències. En el Partido Liberal, el comte de Romanones i Santiago Alba es van alternar en el poder en una situació d’inestabilitat permanent. La debilitat política dels partits dinàstics i les conseqüències del 1909 van comportar una reorganització de l’oposició:

• El republicanisme es va enfortir ambla creació del Partido Reformista 1912 i formació de la Conjunción Republicanosocialista 1910.

• El republicanisme lerrouxista va viure un notable descrèdit fruit del paper

ambigu que va tenir durant la Setmana Tràgica. Va accentuar el desencís de molts obrers, que van passar a engreixar les files de l’anarcosindicalisme que havia creat la CNT.

• El trencament definitiu de la coalició Solidaritat Catalana arran del suport de la Lliga Regionalista a la repressió governamental i l’augment de la influència del

catalanisme republicà.