Què és una Constitució: característiques, continguts i drets fonamentals

Resum

El document explica què és una Constitució com a llei fonamental d'un Estat, elaborada pels representants dels ciutadans. Descriu les parts que ha d'incloure, és a dir, els drets i llibertats, les garanties i la separació de poders, així com l'organització dels poders legislatiu, executiu i judicial. També recull les característiques i els continguts bàsics d'un text constitucional.

Punts clau

Una Constitució és la llei fonamental d'un Estat, elaborada pels representants dels ciutadans i aprovada per aquests.
Ha d'incloure un catàleg de drets i llibertats fonamentals, un sistema de garanties i una separació o equilibri entre poders.
Els tres poders de l'Estat són el legislatiu (Parlament o Corts), l'executiu (Govern) i el judicial (Tribunals de justícia).
La part orgànica concreta els poders del Cap de l'Estat, algunes institucions i l'organització territorial.
Les característiques bàsiques són la sobirania nacional, la divisió de poders i la recollida expressa de drets i llibertats.
Tradicionalment, el contingut es divideix en principis i valors constitucionals, i en organització i funcionament dels poders públics.

Posa't a prova

Què és una Constitució?

Una Constitució és la llei fonamental d'un Estat, elaborada pels representants dels ciutadans i aprovada per aquests, que conté els drets i llibertats de les persones i la forma que s'organitza l'Estat.

Perquè un text que es denomini Constitució pugui considerar-se com a tal, ha d'incloure (PART DOGMÀTICA):

Un catàleg de drets i llibertats fonamentals dels ciutadans.
Un sistema de garanties que facin eficaces aquests drets i llibertats.
Un sistema de separació o equilibri entre els diferents poders de l'Estat.

En la Constitució es determinen l'organització d'aquests poders i les institucions que els exerceixen:

El poder legislatiu de fer les lleis (Parlament o Corts)
El poder executiu de governar (Govern)
El poder judicial de fer complir les lleis (Tribunals de justícia).

PART ORGÀNICA: També es concreten els poders i prerrogatives del Cap de l'Estat (el rei o la corona en els règims monàrquics), d'algunes institucions importants i l'organització territorial de l'Estat.

Els Estatuts o Cartes atorgades van ser lleis que no van elaborar els representants dels ciutadans; el mateix va ocórrer amb les Lleis Fonamentals de l'època de Franco.

Característiques d'una Constitució

Sobirania nacional. La Constitució ha d'estar elaborada pels representants dels ciutadans. És a dir, per una assemblea elegida lliurement que representi al poble, i la missió específica de la qual sigui la d'elaborar la Constitució: per això se sol anomenar Assemblea Constituent.
Divisió de poders. La Constitució ha d'establir una organització i separació dels poders de l'Estat: poder legislatiu, poder executiu i poder judicial.
Drets i llibertats. La Constitució ha de contenir de forma expressa els drets, deures i llibertats dels ciutadans. Partint del principi d'igualtat davant la llei es recullen diferents drets i llibertats en les Constitucions espanyoles.

Continguts d'una Constitució

Tradicionalment es distingeixen dos tipus de continguts en una Constitució:

Principis i valors constitucionals. Drets i deures dels ciutadans.
Organització, competències i funcionament dels poders públics.

A més de determinar l'organització de l'Estat, estableix les funcions dels diferents òrgans i institucions de l'Estat: govern, parlament, tribunals, etc. Les disposicions finals, transitòries i derogatòries, completen els textos constitucionals.

Preguntes freqüents

Què ha d'incloure un text perquè sigui considerat una Constitució?

Ha d'incloure un catàleg de drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, un sistema de garanties que els faci eficaços i un sistema de separació o equilibri entre els poders de l'Estat.

Què és una Assemblea Constituent?

És una assemblea elegida lliurement que representa el poble i té la missió específica d'elaborar la Constitució.

Els Estatuts o Cartes atorgades són Constitucions?

No, segons el text, els Estatuts o Cartes atorgades i les Lleis Fonamentals de l'època de Franco eren lleis que no van ser elaborades pels representants dels ciutadans.