Constitució Espanyola de 1978: Estructura, Característiques i Reforma

Constitució Espanyola de 1978

La Constitució espanyola de 1978 és la norma jurídica suprema de l'ordenament jurídic espanyol. És una norma que està per sobre de tota la resta. Va néixer durant la transició, i el seu text va ser sotmès a votació per part de les dues cambres, sotmès a referèndum, ratificat, sancionat i publicat.

Característiques

La Constitució és un text escrit, extens i rígid, amb un procediment especial de reforma, i és difícil de modificar: només s'ha modificat dues vegades (1992 i 2011). La forma política de l'Estat és la monarquia parlamentària. Va ser consensuada mitjançant un compromís entre diferents forces polítiques.

Estructura

Preàmbul

El preàmbul proclama la Nació com a dipositària de la sobirania, i recull els ideals de justícia, seguretat i bé comú, consolidant un Estat de dret. No té força jurídica vinculant.

Part dogmàtica

Títol Preliminar: conté els principis constitucionals que determinen la configuració política i territorial de l'Estat espanyol i els seus símbols d'identitat.

Títol I: Drets i deures fonamentals de la ciutadania

• Drets personals.
• Drets polítics i socials.
• Drets i deures.

Garanties:

• Possibilitat de presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.
• Possibilitat d'acudir als tribunals ordinaris a través d'un procediment urgent i ràpid.
• Possibilitat de presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.

Defensor del Poble: institució creada per la Constitució per a la defensa del Títol I. Pot supervisar l'activitat de l'administració, donant comptes a les Corts Generals. És elegit per les Corts cada 5 anys i pot ser elegit qualsevol espanyol major de 18 anys.

Part orgànica

Aquesta part pertany als Títols II a IX, i regula els òrgans bàsics que exerceixen els poders de l'Estat: el legislatiu, l'executiu i el judicial.

Reforma constitucional

El Títol X regula la reforma constitucional. La Constitució és una norma rígida, que compta amb mecanismes de reforma especials per protegir el seu contingut davant possibles alteracions. Permet canvis en circumstàncies especials, però sense impedir que es pugui adaptar.

Procediment ordinari:

• Exigeix l'aprovació de la iniciativa de reforma per majoria de 3/5 a cada cambra.
• Si hi ha desacord, una comissió mixta presenta un text consensuat que se sotmet a votació.
• Si el text no obté 3/5 de les cambres, es pot aprovar mitjançant majoria absoluta del Senat i 2/3 del Congrés.
• Finalment, 1/10 dels diputats o senadors pot demanar que, una vegada aprovat el text per les Corts, sigui sotmès a referèndum.

Procediment agreujat: afecta la reforma del Títol Preliminar, del Títol II i de la Secció primera del Capítol segon del Títol I. La modificació exigeix utilitzar aquest procediment agreujat, l'aprovació requereix 2/3 de les dues cambres i suposa la dissolució immediata de les cambres. Després de les eleccions generals, les noves Corts tornen a aprovar la modificació per majoria de 2/3 de les dues cambres. La reforma queda aprovada si s'obté la ratificació mitjançant referèndum.