Construcció de la democràcia a Espanya (1976–1978)

Construcció de la democràcia

La transició i la construcció de la democràcia es desenvoluparen mitjançant la Llei de Reforma Política i diversos decrets que establiren mesures clau: llibertat sindical, amnistia per als presos, legalització dels partits polítics i el desmantellament de les institucions franquistes. En aquest procés el govern de Suárez legalitza els partits encara que té oposicions internes; malgrat això, posa la democràcia per sobre de tot.

Primers passos i decrets

Es promogueren reformes legals i polítiques que crearien les bases per a unes institucions democràtiques. Aquests primers passos foren essencials per poder celebrar eleccions i iniciar el procés constituent.

Primeres eleccions democràtiques (15 de juny de 1977)

Les primeres eleccions democràtiques tindrien lloc el 15 de juny de 1977 (41 anys després de les anteriors). Es visqué un clima de festa i d'esperança. Segons la llei, les Corts es formen per dues cambres:

• Congrés dels Diputats: 350 escons. L'elecció dels diputats s'efectua amb el sistema de la llei d'Hondt, que tendeix a afavorir els partits més majoritaris.
• Senat.

La participació fou del 78% del cens.

Resultats

• UCD: 166 diputats (guanyadora).
• PSOE: 118 diputats, que es converteix en la gran força d'esquerra.

A Catalunya guanya el Partit Socialista.

Pactes de la Moncloa (1977)

Els Pactes de la Moncloa són acords signats el 1977 per respondre als grans problemes de la transició: l'economia, el terrorisme i intents involucionistes. Aquests acords s'assignaren entre el govern i forces polítiques i socials importants, i són una clara mostra de la política de consens de la transició.

Objectiu dels pactes: posar fi a la crisi econòmica i consolidar la democràcia. S'apliquen mesures per a la llibertat d'expressió, el dret de reunió i altres llibertats civils.

Constitució i procés constituent

El procés constitucional desplegà durant 1977–1978 culminant en la Constitució. Un grup de 36 diputats s'encarregà d'elaborar el text constitucional; d'aquests se designaren 7 ponents que foren els redactors i són considerats com els pares de la Constitució. Entre els ponents i destacats negociadors figuraren:

• PSOE: Gregorio Peces-Barba.
• PCE: Jordi Solé Tura.
• UCD: Miguel Herrero (entre altres).

Va ser una tasca complicada; destaca també la tasca negociadora d'Alfonso Guerra en representació del PSOE dins les negociacions polítiques.

Característiques de la Constitució

• Autor: les Corts.
• Ideologia: progressista i democràtica.
• Forma de govern: monarquia parlamentària.
• Sobirania: popular, és a dir sufragi universal.
• Drets i llibertats: reconeixement ampli de drets civils i polítics.
• Separació de poders i Parlament format pel Congrés i el Senat.
• Organització territorial: descentralitzada; s'estableixen les bases de l'Estat de les Autonomies.
• Relació entre Estat i Església: s'opta per una via intermèdia entre la confessionalitat i el laïcisme; l'Estat és aconfessional i hi ha llibertat de cultes. Per tant, hi ha separació entre Església i Estat, tot i que l'Església continua rebent subvencions de l'Estat.
• Forces armades: l'exèrcit queda sotmès al poder civil.
• Economia: es proposa una economia de lliure mercat.
• Reforma constitucional: la Constitució estableix mecanismes de reforma d'aplicació estricta per evitar canvis bruscos i garantir la seva durabilitat en el temps.

Aquests elements definiren l'estructura bàsica de l'Espanya democràtica nascuda durant la transició, i foren fonamentals per a la consolidació d'un règim plural i polític basat en el pacte i el consens.