Contaminació Atmosfèrica: Causes, Conseqüències i Solucions

Efecte Hivernacle

És l'escalfament de la superfície terrestre a causa de les radiacions calorífiques que queden retingudes a l'atmosfera. Els principals gasos responsables són el diòxid de carboni (CO₂), el metà i el vapor d'aigua.

El diòxid de carboni a l'atmosfera es produeix principalment pel consum de petroli i carbó (combustibles fòssils) i per la desforestació. Els boscos i els oceans són capaços d'absorbir el CO₂ de l'atmosfera, en el que s'anomena efecte embornal. El canvi climàtic està provocat per un augment progressiu de la temperatura mitjana global.

Conseqüències de l'Efecte Hivernacle

• Augment del nivell del mar.
• Desaparició de conreus pròxims a la costa.
• Canvis en els patrons de precipitacions.
• Alteracions en la vegetació.
• Aparició de malalties tropicals en noves zones.

Boira Fotoquímica (Smog)

Es forma quan els compostos orgànics volàtils (COV), com els hidrocarburs, els òxids de nitrogen (NOx) i l'oxigen reaccionen amb l'energia de les radiacions ultraviolades del sol, provocant la formació d'ozó troposfèric (O₃) i nitrats de peroxiacil (PAN). Aquest fenomen s'intensifica quan augmenta molt la temperatura, com al migdia, i durant situacions d'inversió tèrmica en ciutats o zones industrials molt contaminades.

Conseqüències del Smog

• Sobre les persones: irritacions als ulls i a la boca, i problemes respiratoris.
• Sobre els materials: corrosió de metalls i aparició d'esquerdes al cautxú.
• Sobre la vegetació: disminució del creixement i mort cel·lular.

Forat de la Capa d'Ozó

El gas ozó (O₃) està format per tres àtoms d'oxigen. L'ozó troposfèric és un contaminant, mentre que l'ozó estratosfèric es forma a partir de la ionització de la molècula d'oxigen a causa de la radiació ultraviolada. Aquest últim forma una capa protectora que filtra i impedeix el pas de la major part de la radiació ultraviolada (UV) del sol.

Principals Contaminants Destructors de l'Ozó

• Compostos clorats (CFC): Formats per clor, fluor i carboni, utilitzats antigament en aerosols i refrigerants.
• Metà (CH₄): Prové de la descomposició de la matèria orgànica.
• Òxids de nitrogen (NOx): Alliberats principalment per avions supersònics, indústries i cotxes.

Pluja Àcida

És una precipitació que té un pH inferior a 5, mentre que la pluja normal té un pH entre 5 i 6. Es forma quan el sofre (SO₂) i el nitrogen (NOx), presents en la combustió de combustibles fòssils, són alliberats a l'atmosfera. Allà són transportats per l'aire i reaccionen amb el vapor d'aigua, formant àcid sulfúric i àcid nítric. Aquestes reaccions tenen lloc als núvols i, quan les gotes d'aigua cauen, es produeix la pluja àcida, també coneguda com a deposició humida.

Efectes de la Pluja Àcida

• Danya grans àrees de boscos i vegetació.
• Provoca l'acidificació del sòl i de les aigües superficials i subterrànies.
• Accelera la corrosió de roques i metalls en edificis i monuments.

Alternatives i Solucions

• Substitució de combustibles fòssils per energies netes i renovables.
• Instal·lació de filtres per a la disminució d'emissions a les indústries.
• Reducció de l'ús de vehicles privats i foment del transport públic i sostenible.