Conte i novel·la: característiques i el conte de Pere Calders
Diferència entre conte i novel·la
En el gran gènere de la narrativa, hi ha un subtipus anomenat contes. Els contes es caracteritzen per la seva brevetat i intensitat. Tradicionalment, tenien la intenció d'ensenyar lliçons ètiques a les noves generacions mitjançant símbols. Durant els segles XIX i XX, autors prestigiosos van enriquir aquest gènere, valorant el seu origen infantil.
Novel·la: és de tipus extens i, sovint, més complexa. Julio Cortázar feia una similitud amb la boxa: la novel·la, per tenir èxit, guanya el combat per punts. El conte ha de guanyar per K.O.
Característiques del conte modern
Fer de la realitat —situacions o qüestions quotidianes i mundanes— una anècdota. Aquesta expressió literària es diu costumisme. Es recorre constantment a la ironia i al sarcasme.
El microrelat
El microrelat és un subtipus de conte que exagera les característiques de brevetat i intensitat. L'objectiu del microrelat és despistar el lector i fer-lo pensar. Per aquest motiu, en un espai reduït s'utilitza la forma extrema d'ambigüitat.
El conte de Calders
Neix al segle XIX amb la industrialització i amb la forma de societat moderna. Un gènere que neix a França i és cultivat per Balzac. Però al segle XX el realisme pateix una transformació i comença a explicar fets que podrien qualificar-se de reals juntament amb elements fantàstics. Aquest gènere va ser molt exitós en la literatura hispanoamericana i Pere Calders el va fer seu.
Característiques del conte de Calders
- Narrativa impossible: és un tipus de narrador que ens explica determinats fets amb una normalitat que sorprèn davant d'esdeveniments extraordinaris.
- Sensorial / real: al llarg de la narració es pot confondre amb la realitat; la percepció sensorial del protagonista pot portar el lector a acceptar com a veritat allò que no ho és.
- No explicar l'element màgic: amb el realisme màgic, els elements fantàstics que apareixen no són explicats a l'obra de Pere Calders; aquests apareixen de forma inexplicable i amb un to de normalitat que fa que no sigui estrany que hi siguin. Exemples: un raspall que sigui un gos, que algú tingui un fantasma a casa o que es bellugui un pastoret al pessebre.
Els personatges
Els personatges de Calders són molt comuns, de la vida quotidiana. No són figures fantàstiques ni estranyes; són individus del nostre entorn. Són personatges que també poden ser humorístics.
Observació: He corregit l'ortografia, la puntuació i les majúscules, mantenint tot el contingut i les idees originals, i he afegit estructuració semàntica (encapçalaments, llistes i èmfasi) per millorar la llegibilitat i l'optimització SEO.