Contracte Social i Origen de l'Estat: Hobbes, Rousseau i Locke
Èsser Humà i Estat Natural
L'origen de l'estat i/o de la societat civil és un tema central abordat per tres filòsofs del segle XVIII. Per a aquests pensadors, la societat civil s'origina a partir de l'estat natural mitjançant un pacte o contracte social.
T. Hobbes: L'Home és un Llop per als Altres Homes
Hobbes defineix l'ésser humà com Homo homini lupus (llop per als altres homes). Planteja que som egoistes per naturalesa, i l'estat natural es caracteritza per una guerra de tots contra tots, on desconfiem plenament els uns dels altres.
La Necessitat de l'Estat Totalitari
Per evitar aquesta situació constant de guerra, és necessari establir un pacte tàcit. Això només es pot aconseguir mitjançant un estat totalitari, el Leviatan. En aquest pacte, els individus accepten la pèrdua de tots els seus drets i els atorguen a l'estat, que ostenta el poder màxim.
J. J. Rousseau: El Bon Salvatge i la Voluntat General
Rousseau (il·lustrat francès) defensa la teoria del bon salvatge: l'home és bo per naturalesa, i és la societat (especialment l'existència de propietat privada) el que el perverteix.
El Pacte per al Bé Comú
El pacte social proposat per Rousseau busca millorar la condició humana, ja que ell té fe en el progrés. En aquest contracte, no es perden drets, sinó que se'n cedeixen alguns temporalment per afavorir el bé comú, expressat a través de la voluntat general. La sobirania resideix en el poble.
Segons Rousseau, no es pot tornar a l'estat natural perquè ja estem pervertits. L'eina fonamental per reconduir la societat és donar la màxima importància a l'educació.
"La voluntat general no és la suma de les voluntats individuals"
J. Locke: Drets Naturals i Democràcia Capitalista
Locke no presenta una visió tan extrema com Hobbes o Rousseau (ni totalment dolent ni totalment bo), sinó que postula que l'home ja posseeix drets per naturalesa:
- Dret a la vida
- Dret a la propietat privada
El Contracte per Consagrar la Propietat
Per a Locke, el contracte social té com a objectiu principal consagrar aquesta propietat privada i garantir els drets que l'home ja posseeix des del principi. Aquest model desemboca en una democràcia capitalista, on la cessió temporal dels drets es fa per protegir la propietat individual.