Control Democràtic de les Actuacions Policials
Control Democràtic de les Actuacions Policials
La primera forma de control és mitjançant el procés de selecció i formació. Aquests processos sempre seran acceptats pels demòcrates. L'abast dels mecanismes de control és el mateix de qualsevol administració. És a dir:
- Compliment de normes de caràcter intern: horaris, serveis, etc.
- Controlar el tracte adequat amb els ciutadans. La policia és un servei públic.
- Exercici correcte dels poders policials en relació amb la lluita contra la delinqüència i en les relacions amb els presumptes delinqüents.
- Que la policia no es converteixi en delinqüent.
Aquest control pot ser tant intern com extern.
Control Intern
El control intern és potser el més important, integrat per persones que tenen un coneixement directe de l'activitat, ja que formen part del cos. Coneixen normes, codis escrits i no escrits, formes d'actuació... Els controls interns han de ser:
- Imparcials i eficaços.
- Han d'utilitzar procediments àgils però rigorosos (respectant els drets dels sotmesos a investigació).
- Marge de possibles sancions proporcionades als fets comesos.
- Que existeixin vies a través de les quals els ciutadans puguin adreçar-se a l'Administració per presentar reclamacions, i que aquestes no es perdin pel camí.
- Publicitat dels actes i resolucions dels òrgans de control intern. Tothom ha de ser conscient que els abusos es corregeixen.
Control Extern
El control extern pot fer-se a través del poder de l'Estat o d'organismes no estatals.
Dins dels poders estatals, destaca el governatiu. El legislatiu controla elaborant normes. El judicial dicta resolucions.
Un primer poder seria el Síndic de Greuges (o defensor del poble), que és l'òrgan de poder més proper a la ciutadania, molt accessible per a tots.
Dintre dels organismes no estatals, també n'hi ha que controlen les activitats policials, com els col·legis professionals (advocats, periodistes, etc.), i les organitzacions no governamentals defensores dels drets humans (Amnistia Internacional, Human Rights Watch, etc.).
Tots tenim la sensació d'un cert corporativisme en els casos policials. L'esperit de cos, les solidaritats, poden ser causa de moltes barbaritats, fins i tot arribar a amagar delictes.
Alguns autors parlen d'una subcultura professional que els impregna i els fa ser com una professió a part.
Segons ells, hi ha uns factors identificables:
- Dissimulació: Aquesta facultat ve donada per la discrecionalitat que han de tenir per la informació que manegen. Pot arribar fins i tot als seus companys o a aquells que no són del seu equip.
- Solidaritat: Del company te'n pots refiar sempre. Saber mentir o amagar la veritat davant d'una investigació.
- Desconfiança: El policia desconfia de tot per deformació professional.
- Astúcia: Mentida intencional per aconseguir determinades informacions.
- Conservadorisme: Davant les traves legals creixents.