Control neural de la ingesta i la sacietat: Mecanismes

Control de la ingesta

La regió que juga un rol important en el control neural de la ingesta és l’hipotàlem, i més concretament l’àrea lateral i el nucli arquejat.

• Dins de l’àrea lateral, neurones que alliberen orexina o altres que produeixen l’hormona concentradora de melanina (MCH) estimulen la gana.
• L’alliberament del Neuropèptid Y (NPY), secretat per neurones del nucli arquejat de l’hipotàlem mediolateral, també estimula la conducta de menjar.

Una altra estructura que controla el descans associat a la conducta de la ingesta són les àrees corticals prefrontals, que participen en la planificació de la nostra conducta d’acord amb el que passa en aquell moment, les experiències passades i motivacions diverses. Aquest sistema utilitza la dopamina com a neurotransmissor.

Control neural de la sacietat

La sacietat se situa principalment a l’hipotàlem lateral i en altres nuclis que hi projecten. Pel que fa a la sacietat, el nucli arquejat de l’hipotàlem disposa d’un grup de neurones que segreguen pèptids (el pèptid CART i l’hormona α-melanocit-estimulant) que envien projeccions inhibitòries al nucli paraventricular, a les neurones orexinèrgiques i a les que secreten l’hormona concentradora de melanina de l’hipotàlem lateral, per reduir la ingesta i augmentar l’índex metabòlic.

Senyals perifèrics i regulació

Per altra banda, el sistema digestiu allibera un pèptid (el pèptid YY3-36) després de la ingesta d’aliments, que inhibeix les neurones activadores de la ingesta del nucli arquejat. Alhora, les cèl·lules de greix (els adipòsits) alliberen un senyal anomenat leptina que:

• Inhibeix aquelles mateixes neurones del nucli arquejat.
• Activa les neurones crítiques per a la sacietat (pèptid CART i hormona α-melanocit-estimulant).
• Inhibeix les neurones del nucli paraventricular de l’hipotàlem.

En els casos de persones amb resistència a la leptina, aquesta regulació inhibitòria de la ingesta a nivell hipotalàmic no tindria lloc. De manera que, tot i tenir uns nivells excessius de leptina en sang, aquestes persones segueixen ingerint aliments més enllà de la ingesta necessària per a l’organisme, desembocant en problemes de sobrepès o obesitat.