Coordinació Nerviosa i Endocrina: Funcionament i Òrgans
Què és la coordinació nerviosa?
El sistema nerviós realitza la coordinació nerviosa. Les cèl·lules del sistema nerviós, anomenades neurones, són capaces de transmetre informació mitjançant impulsos elèctrics.
L'impuls nerviós és una mena de corrent elèctric que es transmet per la membrana d'una neurona fins a una altra a través de la sinapsi.
La neurona que transmet el missatge s'anomena neurona transmissora i la que el rep, neurona receptora.
La neurona transmissora i la receptora no estan en contacte directe; hi ha un espai sinàptic. La transmissió del missatge entre una neurona i l'altra es realitza per mitjà d'unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors, que es troben emmagatzemades als botons terminals dels axons.
El sistema nerviós central (SNC)
L'SNC coordina i processa totes les funcions de l'organisme. Està format per l'encèfal i la medul·la espinal.
L'encèfal està protegit pel crani i per tres membranes, les meninges, entre les quals circula el líquid cefaloraquidi.
El cervell, dividit en dos hemisferis, és rugós i ple de plecs anomenats circumvolucions. Fa conscient la informació i hi resideixen les funcions avançades com ara la memòria, la intel·ligència o la voluntat.
El cerebel controla l'equilibri i els moviments voluntaris.
El tronc de l'encèfal o bulb raquidi controla els moviments de la respiració i el ritme cardíac.
La coordinació endocrina
És un mecanisme que regula de manera lenta però prolongada les accions de molts òrgans del cos. La duu a terme el sistema endocrí, que està format per un conjunt de glàndules endocrines que fabriquen i segreguen hormones.
Quatre hormones amb el seu nom i funció:
- Adrenalina: prepara l'organisme per a l'acció.
- Cortisol: regula la composició i la descomposició de proteïnes i glúcids en les cèl·lules.
- Insulina: produeix la disminució de la quantitat de glucosa.
- Glucagó: afavoreix que les cèl·lules alliberin glucosa.
Mecanoreceptors i quimioreceptors
Els receptors de l'oïda es troben situats a l'orella. Són mecanoreceptors i s'encarreguen de l'audició i de l'equilibri. Els receptors del gust, anomenats cèl·lules gustatives, són quimioreceptors sensibles a les substàncies químiques dels aliments dissolts en la saliva.
Un estímul és un canvi físic o químic que es produeix a l'exterior o a l'interior de l'organisme i hi desenvolupa una resposta.