Copèrnic i Descartes: Heliocentrisme i el Mètode Científic
Nicolaus Copèrnic (1473-1543 d.C.)
Copèrnic va ser un clergue polonès, home d'església interessat en temes d'astronomia.
L'Heliocentrisme i De Revolutionibus
La seva obra més important va ser De Revolutionibus Orbium Caelestium (Sobre el moviment dels cossos celestes). Va ser publicada el dia de la seva mort per evitar conflictes amb la Inquisició, ja que en aquesta obra defensa l'heliocentrisme d'Aristarc. Copèrnic és el primer en l'època moderna a afirmar que és el Sol, i no la Terra, el que ocupa el centre del nostre sistema.
Va cometre, però, un error en pensar que les òrbites eren circulars i no el·líptiques. És també el primer a parlar del moviment de rotació de la Terra sobre el seu propi eix i al voltant del Sol.
Crítiques i Respostes al Moviment Terrestre
Copèrnic va haver de respondre a una sèrie de crítiques tant de l'Església com de les universitats de l'època. La crítica més habitual era que si la Terra es movia, això tindria efectes catastròfics, ja que els edificis caurien i la vida humana i animal no seria possible.
Copèrnic respon a totes les crítiques argumentant que el moviment no pot provocar aquests efectes tan desastrosos. Utilitza dos arguments principals:
- Utilitza Aristòtil com a referent per evitar les crítiques.
- La Terra i la seva atmosfera formen el mateix sistema físic. Per tant, quan es mou la Terra, es mou també la seva atmosfera, raó per la qual els ocells poden volar tranquil·lament.
El Mètode Cartesià de René Descartes
La nova ciència necessita un nou mètode, i les matemàtiques ja han demostrat ser molt rigoroses. Descartes argumenta que si les altres ciències no són rigoroses, no és per la capacitat dels investigadors, sinó perquè es treballa d'una forma inadequada.
Descartes crea un mètode perquè totes les ciències que no són les matemàtiques arribin a tenir la mateixa exactitud que aquestes. El mètode que proposa Descartes consta de 4 regles (tot i que només se n'esmenten tres a continuació):
Regla de l'Evidència
Només podem acceptar com a vàlids aquells coneixements que siguin evidents. Si tenim algun dubte, és millor deixar-ho de banda. És evident tot allò que es presenta a la ment de forma clara i distinta:
- Claredat: Equival a sense dubtes.
- Distinció: El que coneixem ha d'estar perfectament delimitat, de manera que sigui impossible confondre'l amb una altra cosa.
Regla de l'Anàlisi
Hem de descompondre un problema en tantes parts com sigui necessari per resoldre'l.
Regla de la Síntesi
La síntesi és el procediment contrari de l'anàlisi. Consisteix a organitzar els nostres coneixements del més simple al més complex. Així, fem cadenes de raonament.