Corona d'Aragó i evolució de la llengua catalana

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó. Aquest període s'inicia quan els nobles bàrbars ocupen els antics territoris romans. Tot i imposar-se com a classe dominant, aquests pobles germànics adoptaren com a llengua el llatí i la romanitat; però foren desplaçats amb l'arribada dels àrabs. Van frenar l'avanç de l'islam cap a la resta d'Europa i conqueriren territoris del nord de Catalunya. Sota el domini dels francs, es reuniren en la seva mà els comtats coneguts com la Marca Hispànica.

Ramon Berenguer IV es casà amb Peronella d'Aragó; fou una unió dinàstica entre catalans i aragonesos que originà la Corona d'Aragó. Jaume I conquereix els territoris musulmans de Mallorca, Eivissa i el Regne de València.

Diversificació del llatí

El llatí vulgar va substituir les diferents llengües preromanes que es parlaven i s'allunyà del llatí cult. Amb la caiguda de l'Imperi romà s'accelerà el procés de distanciament: del segle V al X el llatí es fragmentà en diverses llengües romàniques: italià, occità, francès i castellà, entre altres variants.

La llengua de la conquesta

La conquesta s'inicià de nord a sud. Els catalans i els aragonesos que repoblaren les terres valencianes, quan Jaume I va vèncer els musulmans, portaren la seva llengua. A la zona costanera es parlà la llengua dels repobladors catalans en la seva varietat occidental; a la resta del territori valencià es parlà aragonès.

Hi havia tres comunitats principals que coexistien en aquest context:

• Mossàrabs
• Musulmans
• Jueus

Cancelleria reial

Cancelleria reial. Institució de la cort encarregada d'elaborar i arxivar la documentació oficial de la Corona. La diferència que existia entre la llengua escrita i la llengua oral feu necessari que aquests documents passaren a ser redactats en aragonès i en la nostra llengua, conservant l'estil dels textos llatins.

Normalitat en l'ús de la llengua

Durant el s. XV la nostra llengua es consolidà com a llengua oficial dels territoris de la Corona d'Aragó que la parlaven. Era la llengua utilitzada per l'estat en l'administració, en les corts i en la justícia. Els segles XIV-XV són l'únic període en què podem parlar amb plenitud d'una situació de normalitat lingüística.

Una llengua de cultura

Es consolidà la moda d'utilitzar diverses llengües de prestigi. La cort napolitana d'Alfons el Magnànim, impregnada de l'esperit humanista, es convertí en un model d'ús plurilingüe i d'intercanvi cultural.

Prosa valenciana

Prosa valenciana. La llengua utilitzada pels escriptors valencians es convertí en un model lingüístic d'influència humanista, amb una prosa que reflectí les pràctiques literàries i administratives del període.