La Corona d'Aragó i el Renaixement a Espanya
La recuperació de la Corona d'Aragó i la societat
La Corona d'Aragó, debilitada per la crisi de la Baixa Edat Mitjana, va iniciar la seva recuperació: a Catalunya es va decretar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que abolia alguns drets feudals, i es va recuperar l'activitat artesanal; València es va revitalitzar com a centre comercial.
Pel que fa a la societat, es va continuar amb el predomini social i econòmic de la noblesa i el clergat:
- A Castella, la noblesa va perdre pes polític però va augmentar el seu poder econòmic i social gràcies al mayorazgo (deixar tot el patrimoni al fill gran).
- A la Corona d'Aragó, es van frenar certs abusos de les classes privilegiades i es va impulsar el creixement de la burgesia urbana, dedicada al comerç i a l'artesania.
L'Humanisme i el Renaixement a Espanya
L'Humanisme i el Renaixement es van iniciar a Espanya durant el regnat dels Reis Catòlics, però van assolir la seva esplendor en el regnat de Carles I.
Els principals humanistes van ser:
- Antonio de Nebrija: un destacat filòleg que va escriure la primera gramàtica castellana.
- El cardenal Cisneros: fundador de la Universitat d'Alcalá de Henares.
- Lluís Vives: un pedagog que va impulsar la renovació de l'ensenyament.
L'evolució de l'art i l'arquitectura
En art, l'època dels Reis Catòlics es va caracteritzar pel manteniment de la tradició gòtica i per la lenta penetració de l'art renaixentista. L'arquitectura renaixentista no es va desenvolupar fins a principis del segle XVI, i ho va fer en tres fases:
- Estil plateresc: es van introduir nous elements decoratius en edificis d'estil gòtic (façana de la Universitat de Salamanca).
- Estil classicista: va utilitzar els models arquitectònics clàssics (Palau de Carles V a Granada).
- Estil herrerià: era una arquitectura nua, geomètrica i sòbria, que utilitzava línies rectes i volums cúbics (monestir de l'Escorial, de Juan de Herrera).
L'escultura renaixentista espanyola
L'escultura renaixentista espanyola va destacar per la intensitat amb què es plasmava l'espiritualitat i els sentiments religiosos, per sobre de la bellesa. Els retaules, monuments funeraris i imatges religioses estaven policromats. Van destacar els escultors Alonso Berruguete i Juan de Juni.