Corts de Cadis i Constitució de 1812: La Pepa i el liberalisme
Corts de Cadis i Constitució de 1812
Es van crear juntes. Posteriorment, es va crear una Junta Suprema que va passar a nomenar-se Corts Constituents; aquestes es van reunir a Cadis (era l'única ciutat no ocupada pels francesos).
Composició de les Corts
- Absolutistes: partidaris de continuar amb l'Antic Règim.
- Liberals: partidaris de reformes polítiques.
Constitució de 1812: es va aprovar el 19 de març de 1812 — La Pepa.
- Sobirania nacional
- Llibertats individuals
- Igualtat
- Sufragi universal
- Monarquia moderada
- Religió catòlica
Divisió de poders
- Poder legislatiu: compartit entre el rei i les Corts. Diputats elegits per sufragi universal masculí.
- Poder executiu: el rei nomena els ministres; podia declarar la guerra i controlava les relacions internacionals.
- Poder judicial: tribunals de justícia.
Les Corts de Cadis són un referent fonamental del liberalisme.
Regnat d'Alfons XIII (1902–1923)
Regnat d'Alfons XIII (1902–1923). El 1902 Alfons XIII va ser declarat major d'edat. Continua vigent la Constitució de 1876 i es manté el turnisme.
A partir del començament de segle, els partits monàrquics (Liberal i Conservador) eren cada cop menys representatius. Va aparèixer el maurisme (escissió del partit conservador d'Antoni Maura), que volia acabar amb el caciquisme però no ho va aconseguir. També va aparèixer el nacionalisme, que rebia suport de la burgesia. El republicanisme i el PSOE van millorar els resultats electorals, i la CNT i la UGT van guanyar molta força.
Imperis i expansió colonial
Principals potències i àmbits d'expansió:
- Gran Bretanya — (Índia, Austràlia i Nova Zelanda. Àfrica: intent d'unir la Colònia del Cap amb Egipte).
- Imperi francès — (Àfrica: nord i Madagascar. Àsia: Indoxina).
- Alemanya — arriba tard i provoca conflictes; algunes colònies a Àfrica.
- Japó — (1868: revolució Meiji; modernització i expansió asiàtica).
- EUA — (conquesta de l'oest i expansió pel Pacífic: Louisiana, Florida, Alaska; expansió pel Carib).
Formes de representació de la recta
A continuació es presenten diverses formes d'expressar una recta (en català, amb la notació adaptada):
- Vectorial — (x, y) = (a, b) + α (u, v).
- Paramètrica — x = a1 + α u1, y = a2 + α u2.
- Contínua — (x − a1) / u1 = (y − a2) / u2 (de la contínua: el que m'hagi de resoldre).
- General o implícita — a x + b y + c = 0 (de la general, el que em toqui resoldre).
- Explícita — y = m x + n (si es fa corresponent a la forma general, resoldre-ho).
- Canònica — Ax + By + C = 0 (equivalència amb la general).
- Punt-pendent — y − b = m (x − a).
Nota: s'han mantingut els continguts originals corregint ortografia, gramàtica i majúscules per millorar la llegibilitat i coherència del text.