Les Corts de Cadis i la figura de Francisco de Goya
Les Corts de Cadis (1812)
Una de les preocupacions dels dirigents espanyols que no reconeixien l'autoritat de Josep Bonaparte era com calia organitzar el país i la lluita. Amb tal fi, es van formar les juntes locals, que eren coordinades per una Junta Suprema Central que traçava les directrius que s'havien de seguir. La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar Espanya d'una constitució.
L'any 1812, les Corts van aprovar una de les constitucions més liberals i avançades per a l'època de la història d'Espanya: la Constitució de 1812. Aquest text reconeixia:
- La sobirania nacional.
- La igualtat entre els ciutadans.
- La separació de poders.
- El dret a l'educació, entre altres.
Espanya passava a ser una monarquia constitucional. Malauradament, quan Ferran VII va retornar de l'exili, la va abolir, i van tornar temps foscos de l'absolutisme.
Significat de la figura de Goya
Francisco de Goya (1746-1828), pintor aragonès, és una figura que va captar l'essència dels fets històrics que van passar a Espanya durant els temps convulsos del regnat de Carles IV. Sota el punt de vista artístic, Goya és un personatge singular que no es va inscriure en els corrents artístics de l'època, sinó que va avançar tendències que haurien d'esperar al segle XX per ser desenvolupades. La seva obra és molt extensa i abasta temàtiques i gèneres diferents.
Obres costumistes
Goya va fer el possible per anar a Madrid i poder relacionar-se amb la cort, aconseguint ser el pintor oficial de Carles IV. Els primers encàrrecs que va rebre a Madrid van ser una sèrie de cartons que havien de ser la base per fer els tapissos, en què es va reflectir molt bé la vida i els costums madrilenys. En general, les pintures costumistes de Goya són fetes amb colors vius i desprenen una visió optimista de la vida. Exemples: El para-sol, La gallina cega, La praderia de Sant Isidre. Artísticament, va fer poques aportacions en aquestes obres.
Retrats
Goya va començar a mostrar la seva mestria en els retrats. Era capaç de reflectir la psicologia dels personatges i els sentiments de simpatia o de rebuig que aquests li produïen. Exemples: La maja nua, que va provocar un gran escàndol, i per això Goya va replicar pintant La maja vestida.