Cos i ànima a l'antiga Grècia: Iliada, Odissea i filosofia
Iliada
Iliada: L'home no evoluciona, no canvia. Sempre té la mateixa personalitat. Comprèn tot allò que se li presenta. A través d'aquesta comprensió arriba a la moral i sap què ha de fer. Té la vitalitat elemental i no amaga les seves alegries davant els plaers físics. Parla d'ells amb un llenguatge directe.
- La vida de l'home és mandada (la vida és la que hi ha i la que tenim) i no espera res del més enllà.
- La poesia d'aquesta època elabora arquetips i s'oblida dels trets que distingeixen els individus. Només s'explica allò que és essencial.
Nèstor vell, Aquil·les jove.
Odisea
Odisea:
- La naturalesa restaura els seus drets.
- Hi ha pidolaires; el poble apareix en escena; el gos.
- El vell ja no és portador de saviesa.
- L'home és reservat, calculador.
- L'home evoluciona al llarg del poema.
- L'home no és transparent.
Pitàgores
Pitàgores: matemàtic (teorema de Pitàgores) i filòsof. La seva visió de l'ésser humà està influïda per una sèrie de religions misterioses. És radicalment diferent de l'Iliada i de l'Odisea.
Cos: soma / ànima (psyché) — té una existència separada del cos. Defensa la metempsicosi (transmigració de les ànimes).
Conclusió: imposa un estil de vida en què la memòria i l'alimentació són molt importants.
Plató
Plató: un dels més importants autors. La seva teoria té influències del pitagorisme i de les religions misterioses. La relació cos-ànima és acceptada; és una relació accidental. Segons Plató, l'ànima té una vida prèvia abans d'unir-se al cos i veu el cos com la presó de l'ànima.
A partir d'aquesta concepció sorgeixen dos tipus d'homes:
- Teòric: filòsof, espiritual; està per damunt de la vida material, res el lliga a la vida sensible i enyora retornar al món ideal.
- Tècnic: no filòsof, sensitiu, amant del saber.
Aristòtil
Aristòtil: la seva visió és a través de la física. El seu punt de partida és la naturalesa (està en processos de canvi). Per Aristòtil la realitat és teleològica: actua guiada per fins. L'home forma part de la naturalesa i també actua guiat per finalitats; la finalitat última és la felicitat.
Cos i ànima formen una unitat indissoluble. Només es poden separar a nivell teòric per estudiar-les.