Les costes de la Península Ibèrica: Atlàntic i Mediterrani
Les costes atlàntiques
Costa Cantàbrica
Hi predominen les formes altes i rectilínies. Les platges i les planes litorals hi són escasses. Els penya-segats es troben on els pendents de la muntanya arriben a la costa. De vegades es formen rases a les costes. Les ries del Cantàbric són, en general, curtes i estretes. Són el resultat de valls excavades per l'erosió fluvial que han estat envaïdes pel mar.
Costa Gallega
S'estén des dels punts més septentrionals de la península fins a la frontera de Portugal. El tret més característic són les ries, que són valls de rius antics, avui inundades i envaïdes per les aigües marines a causa d'un enfonsament de la costa o bé de la pujada del nivell del mar. Segons les formes i la situació, es poden distingir entre ries baixes i ries altes.
Costa Atlàntica Andalusa
Entre la frontera portuguesa i el penyal de Gibraltar s'estén el Golf de Cadis. Els al·luvions dels rius han construït planes costaneres més o menys amples que formen costes baixes i sorrenques, amb poc onatge, on el vent forma dunes.
Les costes mediterrànies
El litoral mediterrani està constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies que es disposen formant amples arcs, separats pels turons rocallosos dels caps. Al litoral mediterrani hi distingim platges, cales petites, albuferes i tómbols que presenten aquesta distribució:
- El litoral català: no és uniforme, sinó que ofereix relleus diferents molt contrastats, com ara deltes i petites planes litorals.
- El Golf de València: és una plana costanera formada després dels últims moviments orogènics. Hi trobem platges, aiguamolls i albuferes.
- La costa mediterrània d'Andalusia i Múrcia: també anomenada Bètica, és una costa tallada, determinada pels relleus muntanyosos de les Serralades Bètiques, alguns camps de dunes i albuferes.
Delta de l'Ebre
L’extensió total del parc comprèn 9.009 ha. Els sistemes naturals, que ocupen si fa no fa una quarta part de la superfície global de la plana al·luvial, se situen sobretot a la franja litoral, on es creen ambients peculiars i interdependents, de remarcable riquesa vegetal i animal.