El Crac de 1929 i la Gran Depressió: Economia Entreguerres

Ciències socials4,49 KB

El Crac de 1929 i l'Economia d'Entreguerres

Després de la Primera Guerra Mundial, bona part d'Europa va quedar destruïda. La pitjor situació es va viure a Alemanya, on les confiscacions de bona part de la seva riquesa industrial per part dels vencedors i la imposició de reparacions de guerra feien impossible la seva recuperació econòmica.

La Crisi de Postguerra a Alemanya

Pel Tractat de Versalles, Alemanya estava obligada a pagar reparacions de guerra. La mort de molta gent, els nombrosos malalts, les vídues... tot plegat feia impossible la recuperació econòmica, causant una greu crisi social que estimulà els moviments tant revolucionaris com reaccionaris, i la desafecció vers la República de Weimar.

En el període 1923-1924 esclatà una hiperinflació: la moneda va perdre tot el seu valor i els preus pujaren. La pobresa es va estendre. El Pla Dawes (1924) intentà que Alemanya pogués fer front al pagament de reparacions i estabilitzar l'economia; va ser substituït pel Pla Young. L'estabilització dels preus amb la moneda Reichsmark (nova) tampoc va ser la solució als greus problemes econòmics, que van desembocar en la Depressió dels anys 30.

Els Estats Units als Anys 20

L'economia americana als anys 20: la 1a GM la va afavorir perquè va ser la 1a subministradora de matèries primeres. Van acumular molt d'or i el dòlar va ser la moneda més forta. Després de la guerra, Europa comprava molt per reposar les pèrdues, però cap al 1920, gairebé estava en etapa de recessió que va acabar al 1922 amb una etapa de creixement.

Creixement Econòmic dels EUA (1923-1929)

Del 1923 al 1929, l'economia va anar creixent. La crisi els va fer veure que no havien de lligar el creixement a les exportacions, sinó que calia consolidar el mercat interior. Foren els inicis de la societat de l'abundància. Factors clau:

  • Renovació del sector energètic (increment del consum de petroli i electricitat).
  • Consolidació de nous sectors industrials (automòbil, aviació, radiofonia, cinema...).
  • Augment de la productivitat i el consum (taylorisme: augment de sou).
  • Increment de la concentració empresarial (consum elevat, uniformització de gustos, publicitat).

Causes del Crac de 1929

President: Hoover. Causes principals:

  • Els sectors del carbó, cotó i naval van caure.
  • L'agricultura no va créixer, els preus estaven per sota de la indústria, creixement artificial.
  • La demanda tenia uns límits, es va estancar i s'acumulaven estocs.
  • Les accions pujaven i tothom volia accions que no tenien.

Sobreproducció i Inestabilitat Monetària

  • Segons els economistes, la sobreproducció va ser una causa de la crisi del 1929, però no hi havia tant poder adquisitiu, sinó que es va recórrer al crèdit.
  • Inversió en la borsa recorrent al crèdit, i les accions creixien per sobre del seu valor real.
  • Deute intern i extern, emetre paper moneda sense una economia sòlida i un patró d'or que el recolzés.
  • Crisi internacional per la força del dòlar i el proteccionisme americà.

Crac Borsari i Recessió Econòmica

Aquests factors van provocar la fallida de la borsa de Wall Street, que va ser el detonant d'una crisi econòmica generalitzada al capitalisme.

El Crac de Wall Street

La 1a manifestació de la crisi va ser a la borsa de Nova York. Es va veure que la prosperitat aparent no corresponia al valor real i va provocar una reacció inversa: la gent volia vendre i el preu davallava (1929-1932). Pànic dels inversors: venien títols, però no hi havia compradors.

Del Crac a la Gran Depressió

El boom borsari estava basat en el crèdit, però això va fer que els deutors no poguessin tornar els préstecs. Els prestamistes acceptaven accions com a garantia de préstecs i no els podien cobrar. La gent treia els diners dels bancs i aquests es van descapitalitzar més. Ja no feien préstecs i les empreses no podien obtenir crèdits dels bancs.

Conseqüències:

  • Descens del consum, caiguda de preus, augment d'estocs.
  • Empreses que tancaven i deixaven persones a l'atur.
  • El comerç internacional es va col·lapsar, els circuits financers es van paralitzar.
  • Molts agricultors es van arruïnar per la caiguda dels mercats agrícoles.
  • Pagesos malvenien les terres i emigraven.
  • Disminuí la natalitat i la nupcialitat.

Difusió Mundial de la Crisi

Descarregar

PDF Word HTML