Crac del 1929: Causes, Conseqüències i Solucions Econòmiques

Causes i Conseqüències del Crac del 1929

Causes del Crac del 1929

Les causes principals que van conduir al col·lapse borsari i a la posterior depressió van ser:

• Sobreproducció: Es produïa més del que es consumia.
• Baix poder adquisitiu: La població no podia pagar els productes necessaris.
• Especulació borsària: Tendència a invertir en borsa mitjançant crèdits fàcils (call-loans).
• Política econòmica dels EUA: Els EUA van deixar crèdits, però després no van saber gestionar la seva pròpia economia.
• Proteccionisme: Els americans posaven aranzels elevats.
• Moneda forta: La moneda estava molt elevada.
• Crisi agrícola.

Punt clau de la crisi borsària

Les accions tenien cotitzacions molt altes. Es va abusar dels crèdits call-loans i, quan les cotitzacions van baixar brutalment, les accions no es podien vendre.

De la Crisi a la Depressió

L'esfondrament de la borsa va afectar la banca. Els bancs que van sobreviure van limitar la concessió de crèdits. Hi havia també crisi de sobreproducció que va fer caure en picat els preus. En disminuir la demanda, la baixada dels preus va afectar el sector agrari, i la tendència a disminuir la producció van ser les causes de l'increment de l'atur.

Extensió de la Crisi Mundial

L'extensió de la crisi es va deure a:

• La fam de liquiditat de la banca nord-americana.
• La pèrdua de capacitat de compra del mercat nord-americà.
• La caiguda dels preus de matèries primeres, forçant els països productors a malvendre per sobreviure.

Conseqüències de la Depressió

La classe treballadora

Va ser la més afectada, amb molt atur, gent sense matèries de primera necessitat i una baixada de sous generalitzada.

Els agricultors

Van emigrar arruïnats a la ciutat i van formar grans barris degradats als suburbis.

La classe mitjana

Es va enfonsar per la pèrdua del valor de la moneda. Els estalvis ja no servien per a res, i hi havia fallida per la manca de vendes.

Solucions Proposades a la Crisi

1. Polítiques de Deflació

Consistia a deixar que el mercat regulés l'economia per si sol. Calia disminuir els impostos i les despeses dels estats i reduir la massa monetària per abaixar els preus. El resultat va ser catastròfic.

2. Teoria Keynesiana

Es tractava de reduir la renda per beneficiar els sectors menys afavorits. Es feia oferint crèdits amb taxes baixes d'interès i realitzant obres públiques per a la disminució de l'atur. Així s'augmentaven les disponibilitats líquides de les famílies i, per tant, la producció.

3. El New Deal (Roosevelt)

Implementat pel president nord-americà Franklin D. Roosevelt, es basava en la intervenció estatal. Les mesures incloïen:

• Obres públiques.
• Devaluació de la moneda.
• Control dels bancs.
• Estimulació de la inversió.
• Pla agrícola per reduir la sobreproducció.

L'objectiu principal era reduir l'atur.

4. Autarquia

L'autarquia és una economia política tancada, amb l'objectiu de no dependre de ningú. Els països que la van aplicar feien ús de succedanis de recursos per garantir l'autosuficiència.