La industrialització a Catalunya: causes, evolució i obstacles

Procés d'Industrialització a Catalunya

Catalunya va ser una de les regions pioneres en la industrialització d'Espanya, especialment a l'àrea mediterrània. Va tenir causes semblants a altres regions europees pel que fa a l'adopció de l'energia de vapor.

Causes de la Industrialització

• Increment important de la producció agrària.
• Augment de la població (mà d'obra i consumidors).
• El comerç d'interior i exterior va aportar capital necessari per a les inversions.

Evolució del Procés Industrial

• Inicis de la industrialització: entre el 1792 i 1832.
• 1838: L'arrencada definitiva en el sector tèxtil. Es creen moltes fàbriques tèxtils, conegudes com a vapors per l'ús de la màquina de vapor:
  • El Vapor Nou (Germans Bonaplata).
  • El Vapor Vell de Sants.
  • La Igualadina Cotonera (o Vapor Vell) a Igualada.
  • L'Espanya Industrial.
  • La Fabril Cotonera de Reus.
• Proliferació de treballadors que treballen a casa seva (putting-out system), complementant la producció fabril.
• 1848: Es construeix el primer ferrocarril de la península Ibèrica, que connecta Barcelona amb Mataró, facilitant la circulació de mercaderies.
• Creixement de les ciutats industrials.
• Es crea una empresa important en la siderúrgia: La Maquinista Terrestre i Marítima, que fabricava vagons i màquines de vapor. Tot i això, el sector tèxtil és més fort que el siderúrgic.

Polítiques Comercials: Proteccionisme vs. Lliurecanvisme

En les relacions comercials internacionals, existien dues polítiques principals:

• Proteccionisme: Política econòmica que intenta protegir la producció nacional apujant els impostos (aranzels duaners) dels productes estrangers. L'objectiu és encarir els productes importats perquè els consumidors prefereixin els productes locals.
• Lliurecanvisme: Defensa de la llibertat de comerç sense cap tipus de restricció, relacionat amb les idees d'Adam Smith.

Per protegir el comerç català, sovint s'aplicaven mesures proteccionistes, apujant els impostos dels productes importats.

Crisi de Fi de Segle i Reorientació del Mercat

Entre 1898 i 1902 es produeix una crisi important. La indústria catalana es queda sense el seu mercat colonial a conseqüència de la pèrdua de les últimes colònies espanyoles (Cuba, Puerto Rico i Filipines).

La burgesia catalana necessita un nou mercat i es focalitzarà en el mercat espanyol. Per dinamitzar-lo, es proposa apujar els sous als camperols espanyols. Els burgesos catalans comencen a intervenir més activament en la política espanyola, creant el seu partit polític, la Lliga Regionalista (1901).

Els indianos eren catalans que havien anat a Amèrica (especialment Cuba i Puerto Rico), on havien fet fortuna exportant productes i participant en diverses activitats econòmiques. Molts van tornar amb capitals importants que van invertir en la indústria.

Noves Fites i Reptes

• 1914: L'empresa tèxtil de Terrassa comença a funcionar amb electricitat, marcant una nova etapa energètica.
• 1914 – 1918: La Primera Guerra Mundial representa un període de gran demanda per a la indústria catalana (neutralitat espanyola), però va seguida d'una crisi postbèl·lica.

Localització de les Fàbriques

Les indústries es concentraven principalment a:

• Ciutats com Barcelona, Reus, Sants, Igualada, Manresa, Vilanova, Sabadell i Terrassa.
• A la vora dels rius per aprofitar l'energia hidràulica (per exemple, a Salt, prop de Girona, i a les conques del Llobregat i el Ter).

Fonts d’Energia

• Vapor: Com a font d'energia principal a les fàbriques urbanes (els vapors).
• Energia hidràulica: Obtinguda a partir de la força de l'aigua, utilitzada sobretot a les colònies tèxtils situades als rius.

Sectors Industrials Principals

• Tèxtil: El sector líder, especialment el cotoner i després el llaner.
• Siderúrgic i Metal·lúrgic: Menys desenvolupat que el tèxtil, però important (La Maquinista Terrestre i Marítima).

Obstacles al Desenvolupament Industrial

• Dependència energètica: El carbó s'havia d'importar perquè el català era escàs i de baixa qualitat (poca energia calòrica). S'importava principalment d'Astúries o de Gran Bretanya. Arribava en vaixell als ports i després es transportava en ferrocarril i carro fins a les fàbriques, encarint el cost.
• Manca de mercat:
  • El mercat estatal tenia un poder adquisitiu molt baix, ja que la majoria de la població eren jornalers amb salaris molt reduïts.
  • Catalunya depenia del seu mercat colonial. Quan la majoria de les colònies es van independitzar al llarg del segle XIX, i finalment es van perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines el 1898, aquest mercat va desaparèixer.

Tipologia de les Fàbriques

• Els Vapors: Situats a les ciutats, funcionaven amb energia de vapor.
• Les Colònies Tèxtils: Situades a la vora dels rius (com el Llobregat i els seus afluents), funcionaven amb energia hidràulica. Sovint incloïen habitatges per als obrers i altres serveis.