Elements de l'oració: subjecte, predicat i complements

Resum

Aquest document explica els elements bàsics de l'oració en català: el subjecte, el predicat (nominal i verbal), l'atribut i els diferents complements (directe, indirecte, preposicional i de circumstància). Inclou també les normes de pronominalització de cada complement, és a dir, quin pronom el substitueix. És útil per revisar l'anàlisi sintàctica de l'oració.

Punts clau

L'oració es forma amb subjecte + predicat.
El predicat pot ser nominal (amb verb copulatiu i atribut) o verbal (amb verb predicatiu).
El complement directe (CD) respon a les preguntes 'què?' o 'qui?' i sol anar sense preposició.
El complement indirecte (CI) s'introdueix amb les preposicions a o per a.
El complement preposicional (Cprep) és exigit pel verb; es pronominalitza per en si va amb de i per hi si va amb una altra preposició.
El complement de circumstància (CC) indica lloc, temps, manera, companyia, instrument, etc., i es pronominalitza amb hi (o en si va introduït per de).

Posa't a prova

Oració: subjecte i predicat

Oració: subjecte + predicat.

Sintagma nominal (SN)

Sintagma nominal: (determinant) + nom + (cn). El cn pot ser un sintagma adjectival; l'adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom. També pot aparèixer un sintagma preposicional (sprep) —preposició + sintagma nominal— o una oració (que és un sintagma oracional). Per exemple: "que" + (SN) + SV.

El predicat

El predicat: pot ser predicat nominal o predicat verbal.

Predicat nominal: el verb actua com a lligam entre el subjecte i els complements; funciona amb verbs copulatius o atributius.
Predicat verbal: el nucli és un verb predicatiu i pot portar complements.

L'atribut

L'atribut: és el complement introduït per un verb copulatiu (per exemple, ser, estar, semblar). Completa el subjecte i, si és un adjectiu, concorda en gènere i nombre amb el subjecte. Els verbs copulatius aporten informació sobre l'estat o la qualitat i funcionen com a verbs de lligam.

Casos predicatius dels verbs atributius

Alguns verbs atributius comuns: estar, estarse, tardar, privar-se de. Aquests verbs poden requerir complements de lloc, de temps, de destinatari i de companyia.

Substitució pronominal de l'atribut

Per pronominalitzar l'atribut amb verbs com estar i semblar s'utilitza ho. Per al verb ser si l'atribut és determinat (per exemple: el, la, els, les, l') s'utilitzen aquests articles; si no és determinat, s'usa ho.

Els verbs predicatius

Els verbs predicatius: tenen un contingut semàntic significatiu i normalment expressen acció. Alguns verbs tenen sentit complet; d'altres no i han d'anar acompanyats de complements. Poden ser:

Transitius: necessiten un complement anomenat complement directe (CD).
Intransitius: expressen completament el comportament del subjecte sense necessitat de CD.

El complement directe (CD)

El CD: és el complement que el verb necessita habitualment i, de manera directa, porten els verbs transitivos. El localitzem preguntant "què?" o "qui?" al verb: és la persona, animal o cosa sobre la qual recau l'acció del verb.

Generalment acompanya el verb sense preposició. Sol ser un sintagma nominal i pot ser determinat o indeterminat; també pot ser neutre amb els demostratius això i aquell/allò o una oració.

El complement indirecte (CI)

El CI: expressa la persona o l'objecte que rep la finalitat o destinació de l'acció verbal. Les preposicions pròpies del CI són a i per a.

El complement preposicional (Cprep)

El complement preposicional: és un complement introduït per una preposició exigida per determinats verbs que necessiten aquest tipus de complement.

Pronominalització del Cprep: si està introduït per de es pronominalitza per en; si està introduït per una altra preposició, es pronominalitza amb hi.

El complement de circumstància (CC)

El CC: complementa el significat del verb indicant particularitats de lloc, temps, manera, quantitat, companyia, instrument, etc. Poden fer funció de CC:

Un sintagma nominal o un nom
Un sintagma preposicional
Un sintagma adverbial
Una oració
Un pronom

Pronominalització del CC

El pronom que substitueix un CC és hi, però si el CC va introduït per la preposició de, es pronominalitza per en.

Preguntes freqüents

Com es pronominalitza el complement preposicional?

Si el complement preposicional va introduït per la preposició de, es pronominalitza amb en. Si va introduït per una altra preposició, es pronominalitza amb hi.

Quina diferència hi ha entre predicat nominal i predicat verbal?

El predicat nominal té un verb copulatiu (com ser, estar o semblar) que serveix de lligam amb l'atribut. El predicat verbal té un verb predicatiu amb contingut semàntic propi i pot portar complements.

Com es reconeix el complement directe?

Es localitza preguntant 'què?' o 'qui?' al verb. Sol ser un sintagma nominal que va sense preposició i rep directament l'acció del verb.