La descolonització: causes, etapes i neocolonialisme
Resum
Aquest document explica les causes principals de la descolonització després de la Segona Guerra Mundial, com el desig d'independència, els moviments nacionalistes i el suport de les dues grans potències. Repassa les etapes a Àsia, el nord d'Àfrica i l'Àfrica subsahariana, i presenta el Tercer Món i el concepte de neocolonialisme. També recull les conseqüències de la descolonització, com els conflictes ètnics, les dictadures i les guerres civils.
Punts clau
- La descolonització es va impulsar per la pèrdua de prestigi de les potències colonials després de la guerra i per la nova opinió internacional contrària al colonialisme.
- EUA i URSS, sense imperis colonials, van donar suport a la descolonització per afeblir les velles potències europees.
- La Conferència de Bandung (1955) va formalitzar el sentiment del Tercer Món de decidir el seu propi destí.
- El neocolonialisme implica independència política però no econòmica, amb intercanvi desigual i dependència financera dels països rics.
- Les conseqüències inclouen disputes ètniques i territorials, governs dictatorials i guerres civils.
Causes i etapes de la descolonització
Causes principals de la descolonització
- Desig d'independència: Les colònies havien de fer front a una metròpoli que havia imposat les seves formes de vida i cultura.
- Moviments nacionalistes: Es van enfrontar activament als colonitzadors.
- Disminució del prestigi de les potències colonials: Les colònies havien vist les metròpolis derrotades per l'Eix i el Japó. Això va posar fi a la llegenda de superioritat de la raça blanca i les potències europees "imbatibles".
- Opinió internacional contrària al colonialisme: Manifestada a través de la Carta de l'Atlàntic, la Declaració de l'ONU i la Declaració dels Drets Humans, que van disposar el dret d'autodeterminació.
- Suport de les dues grans potències (EUA i URSS): No posseïen imperis colonials i tenien interès a afeblir les velles potències europees.
Etapes de la descolonització
Àsia
Gran Bretanya accepta la independència de l'Índia. Indonèsia esdevé estat independent. Després de 4 anys de guerra, França abandona Indoxina i sorgeix l'estat de Vietnam.
Nord d'Àfrica
Líbia va accedir a la sobirania. França va reconèixer la independència de Tunísia i el Marroc, però volia conservar Algèria, la qual va aconseguir la independència després d'una guerra llarga i cruenta.
Àfrica Subsahariana
La majoria de les colònies britàniques, belgues i franceses es van proclamar independents.
La descolonització i el Tercer Món
El sorgiment del Tercer Món
Els nous estats se sentien marginats de la política i les decisions econòmiques globals. Els països naixents expressaven el dret de decidir el seu propi destí. Aquest sentiment es va formalitzar a la Conferència de Bandung (1955).
Neocolonialisme: Una herència colonial
El neocolonialisme implica la independència política, però no l'econòmica. Els nous estats mantenen els interessos econòmics de les antigues metròpolis.
Característiques del neocolonialisme
- Estructura econòmica feble i insuficient.
- Intercanvi desigual: Exporten matèries primeres i importen productes industrials.
- Dependència financera de l'exterior: Necessiten préstecs i inversions dels països més rics.
Aquesta dependència impedeix el creixement econòmic dels països descolonitzats.
Conseqüències de la descolonització
- Innombrables disputes ètniques i territorials entre els nous estats (sovint a causa del traçat de fronteres colonials).
- Sorgiment de governs dictatorials.
- Guerres civils a causa de moviments revolucionaris.
Descarregar
PDF Word HTMLPreguntes freqüents
Quines van ser les causes principals de la descolonització?
Les causes principals van ser el desig d'independència, els moviments nacionalistes, la disminució del prestigi de les potències colonials, l'opinió internacional contrària al colonialisme i el suport de les dues grans potències, EUA i URSS.
Què és el neocolonialisme?
El neocolonialisme és la situació en què els nous estats són políticament independents però mantenen una dependència econòmica de les antigues metròpolis. Els seus interessos econòmics continuen en mans dels països més rics.
Què va ser la Conferència de Bandung?
La Conferència de Bandung, celebrada el 1955, va formalitzar el sentiment dels nous estats del Tercer Món de dret a decidir el seu propi destí.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.