Crear una empresa: guia d'emprenedoria i pla de negoci

L’esperit emprenedor

L’esperit emprenedor és el conjunt de valors, aptituds i actituds que té una persona amb iniciativa: confiança en si mateixa, empenta, creativitat, lideratge, intuïció, responsabilitat, capacitat per assumir riscos, capacitat de treball i perseverança, capacitat de treball en equip, etc. Aquestes qualitats són necessàries per engegar un projecte empresarial, però no sempre suficients per tirar endavant un negoci. De la mateixa manera, no tothom que tingui inquietud per fer les coses ben fetes i per innovar crearà una empresa.

Educació en valors

L’educació en valors —com la responsabilitat, l’esforç, el compromís o la perseverança— desenvolupa un paper molt important en el foment d’aquest esperit.

Principals qualitats de l'emprenedor

• Iniciativa, creativitat i intuïció.
• Il·lusió, entusiasme i motivació.
• Autoestima i confiança en un mateix.
• Optimisme, responsabilitat, persistència i perseverança.
• Capacitat per assumir riscos.
• Dotes de lideratge i facilitat per prendre decisions.
• Capacitat de treball, constància i organització.
• Facilitat d’adaptació a situacions noves i habilitats socials.
• Capacitat per treballar en equip.

Definició segons les PAU

La definició que donen les PAU d'emprenedor és: aquella persona que concep una idea original de negoci, la projecta i busca mitjans humans i materials per posar-la en funcionament.

Tràmits documentals

Els tràmits documentals que s’han de fer per completar la constitució formal de l’empresa, un cop s’ha triat la forma jurídica, són:

1. Certificació negativa del nom de la societat: triar una denominació original per a l’empresa i comprovar al Registre Mercantil que no hi ha cap altra empresa amb el mateix nom.
2. Atorgament de l’escriptura pública de constitució: on consten els estatuts que regiran l’empresa i els pactes que determinaran les relacions entre els socis. Es signa davant d’un notari i s’inscriu en el Registre Mercantil.
3. Tràmits davant Hisenda: sol·licitar el NIF, fer la declaració censal d’inici d’activitat, donar-se d’alta en l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) si escau i legalitzar els llibres oficials obligatoris.
4. Tràmits davant la Seguretat Social:
   • Inscripció de l’empresa a la Tresoreria General de la Seguretat Social per obtenir el número d’empresa i obrir el compte de cotització principal.
   • Elecció de l’entitat que assumeix les cobertures de risc d’accidents laborals i malalties professionals.
   • Alta en el règim especial de treballadors autònoms (si s’escau).
   • Afiliació i alta dels treballadors en el règim general.
5. Tràmits davant l’Ajuntament: sol·licitud de la llicència d’activitat com a autorització per iniciar-la i sol·licitud de la llicència d’obres si cal fer-ne. Aquest és un esquema general que s’haurà d’adaptar segons el cas.

Creació d’una empresa i pla d’empresa

El pla de negoci o pla d'empresa és un document que descriu les característiques d’un projecte empresarial i serveix per informar tots aquells que puguin estar interessats: possibles inversors, entitats bancàries, organismes públics, possibles clients, etc. A més de fer de targeta de presentació del projecte, és útil internament per donar coherència al procés de creació de l’empresa i per realitzar tots els estudis de viabilitat necessaris.

És una planificació estratègica que afecta tots els àmbits de l'empresa durant un període llarg i té com a objectiu analitzar la viabilitat del projecte empresarial, examinant-ne els objectius i descobrint-ne els inconvenients. La finalitat del pla d’empresa és doble: serveix internament a l’emprenedor com a eina de treball i externament com a targeta de presentació del projecte.

Avantatges de fer un pla d'empresa

Els avantatges de l'elaboració d'un pla d'empresa no es redueixen només a analitzar fins a quin punt la idea de negoci té possibilitats d’èxit. Addicionalment, la planificació crea un pont entre la situació real actual i una situació futura desitjable. Aquesta planificació és la base d'una correcta gestió, ja que permet una adequada organització, direcció i control empresarial, cosa que d'altra manera seria gairebé impossible (avantatges interns). També facilita l'obtenció de recursos externs que permetin el correcte desenvolupament de l'empresa i, alhora, convenç més fàcilment proveïdors i clients (avantatges externs).

Estructura general de la memòria del projecte empresarial

1. Introducció i presentació del projecte: descripció de l’activitat i característiques fonamentals de la idea de negoci.
2. Promotors del projecte: dades personals i currículum de les persones que formen l’empresa.
3. Forma jurídica i òrgans de govern: descripció i justificació del tipus d’empresa que es crea.
4. Localització i situació: comentari i argumentació sobre la ubicació del negoci.
5. Estudi de mercat: explicació sobre la viabilitat comercial del projecte.
6. Anàlisi de les àrees de funcionament: descripció de les diferents àrees funcionals (producció, comercialització, administració, organització, etc.).
7. Pla d’inversió i pla de finançament: justificació de la inversió, pressupost i manera de finançar-la.
8. Calendari dels passos per a la creació de l’empresa.
9. Descripció dels tràmits documentals i administratius necessaris.
10. Comentaris globals sobre el projecte com a conclusió.

Viabilitat del projecte empresarial

Un estudi de viabilitat analitza tant les dades internes del projecte com les de l’entorn de l’empresa. Aquest estudi determina la conveniència de crear l’empresa. Cal analitzar:

• Viabilitat legal: assegurar el compliment de les normatives i obligacions legals en tots els àmbits.
• Viabilitat comercial: determinar la demanda i la viabilitat de venda del producte dins del mercat.
• Viabilitat econòmica: comprovar si l’activitat permetrà generar beneficis.
• Viabilitat financera: assegurar la disponibilitat de recursos i la sostenibilitat financera.
• Viabilitat ambiental: respectar les normatives ambientals i preservar el medi ambient.
• Viabilitat tecnològica: verificar si la tecnologia és eficient per garantir una producció de qualitat.

Viabilitat legal i formes jurídiques

Elecció de la forma jurídica. Principals formes jurídiques: empresa individual, societat de responsabilitat limitada, societat anònima i cooperatives, segons costos i responsabilitat.

Factors a considerar

• Capital inicial disponible i/o necessari: cal tenir en compte el capital requerit per a cada forma societària per valorar la viabilitat. Per als empresaris individuals no hi ha capital social mínim; per a les societats limitades és de 3.005,06 € i per a les societats anònimes és de 60.101,21 €.
• Nombre de socis: condicionarà la forma jurídica (per exemple, una sola persona pot optar per empresari individual, societat limitada o societat anònima; una societat laboral necessita un mínim de 3 socis).
• Responsabilitat patrimonial: segons el nivell de responsabilitat que es vulgui assumir, s’escollirà el tipus de societat (per limitar la responsabilitat, societats mercantils; per respondre amb patrimoni personal, empresa individual, societat civil, comunitat de béns o societat col·lectiva).

Necessitats d’inversió i possibilitats de finançament

La dimensió econòmica determinarà la necessitat de socis i personal. El tipus d’activitat pot exigir formes jurídiques concretes. Les perspectives de creixement poden fer recomanable deixar oberta la possibilitat d’incorporar nous socis. Cal valorar aspectes fiscals: les persones jurídiques tributen per l’Impost de Societats (percentatge fix segons resultats), mentre que les persones físiques tributen per l’IRPF amb percentatges escalats. En alguns casos, si els beneficis són alts, l’Impost de Societats pot resultar més avantatjós; si els beneficis no són gaire alts, l’IRPF pot ser més favorable. Alguns tipus de societats tenen avantatges fiscals (cooperatives, societats laborals).

Altres factors rellevants: si els socis treballaran a l’empresa és possible optar per una empresa laboral o cooperativa; el nombre de treballadors a contractar pot condicionar la forma jurídica; algunes formes reben més ajuts i subvencions; la simplicitat dels tràmits inicials pot influir en la decisió; i la llibertat d’acció de l’emprenedor és major en l’empresari individual.

Tipus d’empreses

Empreses individuals (personalitat física)

Una sola persona (empresari) no té obligació d’inscriure’s en el Registre Mercantil. És la forma que menys gestions i tràmits requereix per iniciar l’activitat. Únics requisits: ser major d’edat i no estar incapacitat; la constitució d'aquest tipus d'empresa no precisa un capital mínim.

Avantatges: rapidesa i senzillesa en els tràmits d’inici, no necessita capital mínim, possibles avantatges fiscals i simplicitat en les obligacions formals.

Inconvenients: responsabilitat il·limitada sobre tot el patrimoni; pot estar sotmès a un tipus impositiu elevat si el volum de beneficis és important (conseqüència de l’escalat de l’IRPF); no pot tenir socis.

Societat de responsabilitat limitada (S.L.)

Adquireix personalitat jurídica amb la inscripció de l’escriptura de constitució en el Registre Mercantil (com a màxim dos mesos després de fer l’escriptura pública). És una societat mercantil de tipus capitalista. El capital social està repartit en participacions. El capital mínim és de 3.005,06 €. Aquest capital pot ser en metàl·lic i/o en béns o drets i ha d’estar subscrit i totalment desemborsat en el moment de la constitució (no s’admeten dividends passius).

La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat. Es pot constituir amb un sol soci (societats unipersonals). Els estatuts poden limitar l’entrada de nous socis. Raó social: nom seguit de S.L. o S.R.L. Tributa per l’Impost de Societats. Òrgans: Junta General d’accionistes i administradors.

Societat anònima (S.A.)

Adquireix personalitat jurídica amb la inscripció de l’escriptura de constitució en el Registre Mercantil (com a màxim dos mesos després de fer l’escriptura pública). És una societat mercantil de tipus capitalista. El capital social està repartit en accions. El capital mínim és de 60.101,21 €, que ha d’estar totalment subscrit i desemborsat en un 25% en el moment de la constitució. La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat. Pot constituir-se amb un sol soci (societats unipersonals). Raó social: nom seguit de S.A. Tributa per l’Impost de Societats. Òrgans: Junta General d’accionistes i administradors.

Cooperatives i societats d’interès social

Les cooperatives són associacions de persones físiques o jurídiques amb interessos comuns que desenvolupen una activitat empresarial per satisfer les necessitats dels seus socis.

Cooperatives de primer grau i de segon grau:

1. Les cooperatives de primer grau han d’estar integrades per un mínim de tres socis que duguin a terme l’activitat cooperativitzada, excepte en els casos en què la llei estableixi una altra cosa.
2. Les cooperatives de segon grau han d’estar integrades per un mínim de dues persones jurídiques, una de les quals, almenys, ha d’ésser una cooperativa.

La responsabilitat dels socis sol ser limitada al capital aportat. El capital mínim queda fixat als estatuts.

Anàlisi DAFO

L’anàlisi DAFO es pot recollir en una matriu amb quatre aspectes: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.

• Debilitats: dificultats de finançament, rendibilitat per sota del sector, poca imatge en el mercat, cartera de productes massa petita, xarxa de distribució inadequada, instal·lacions inadequades.
• Amenaces: entrada de noves empreses, increment de productes substitutius, baix creixement del mercat, canvis en percepcions i gustos dels consumidors, regulacions que dificulten l’activitat.
• Fortaleses: capacitats clau (know‑how), recursos financers suficients, costos més baixos que el conjunt del sector, capacitat directiva, lideratge al mercat, domini de tecnologia avançada.
• Oportunitats: entrada en nous mercats o segments, ampliació de la cartera de productes, mercat en creixement, eliminació de barreres comercials en mercats exteriors atractius.

Segmentació de mercat i pla de màrqueting

La segmentació de mercat consisteix a dividir els clients en grups amb necessitats o característiques homogènies. Les característiques del producte, la manera de comunicar-lo i la ruta per arribar al consumidor estan condicionades pel tipus de client al qual es dirigeix.

1. Per sexe: alguns productes difereixen segons el sexe del consumidor (per exemple, perfums: nom, forma i fragància diferents per a homes i dones).
2. Per edat: la presentació i l’eslògan canvien segons l’edat del públic (ex.: xampú per a nens que no pica als ulls; fragància i bellesa per a adults).
3. Per nivell d’ingressos: el preu i la posició del producte s’adapten al poder adquisitiu del segment.
4. Per tipus de família: separar famílies amb un o dos fills de famílies nombroses, per exemple.

Pla de màrqueting

El pla de màrqueting inclou diverses polítiques:

• Política de producte o servei: nombre i tipus de variants, quantitat, marca, envàs, disseny, aspectes innovadors, etc.
• Política de comunicació: mitjans adequats (Internet, premsa local, fullets, etc.) i accions (publicitat i promoció de vendes) per donar a conèixer el producte o servei.
• Política de distribució: especificar venda directa o indirecta i detallar els canals de distribució.
• Política de preus: estratègia de preus més adequada per fixar el preu de venda del producte o servei.