Creixement empresarial: tipus i formes de creixement intern i extern

El creixement és un dels objectius de les empreses i una forma de manifestar el seu èxit. Les empreses poden créixer de dues maneres: creixement intern i creixement extern.

CE. Les empreses necessiten expandir-se i créixer. El creixement és l'essència fonamental de qualsevol empresa, i aquest pot ser intern, quan es refereix a l'increment de la seva capacitat productiva, és a dir, del seu patrimoni a través de noves inversions; o bé extern, quan fa referència a l'adquisició, al control, a la fusió d'empreses que ja existeixen, o a la cooperació amb altres empreses amb la finalitat d'accedir a nous mercats o arribar a acords entre elles. Per tant, tal com veiem, el creixement extern pot assumir diverses formes. Les més importants:

• Fusió pura: és la unió de diverses societats per crear-ne una de nova, amb la particularitat que l'empresa que sorgeix com a fruit de la negociació de les altres assumeix els drets i les obligacions de les empreses que es dissolen i formen un patrimoni únic. D'aquesta manera, la unió de forces permet perseguir objectius que per si soles les empreses no podrien arribar a aconseguir amb la mateixa eficàcia.
• Fusió per absorció: és un procediment de concentració empresarial segons el qual una empresa absorbeix una altra o unes altres, extingint-se aquestes últimes, de manera que el patrimoni és assumit per la primera. En funció de com es faci l'absorció, als propietaris de l'empresa que desapareix se'ls podrà pagar amb diners o amb accions, ja que normalment la societat resultant és una societat anònima.
• Participació: la participació entre societats es dóna quan una empresa compra una part del capital social d'una altra amb la intenció de dominar-la, ja sigui de manera total o parcial, amb la particularitat que cap empresa perd la seva forma jurídica. Quan la compra és de més del 80 % del capital social estem davant d'un control absolut; si és de més del 50 %, majoritari; i si és menor del 50 %, minoritari.
• Cooperació entre empreses: és molt habitual i es basa en relacions especials entre empreses independents. Aquestes arriben a acords puntuals que els permeten col·laborar per compartir recursos i informacions amb la finalitat d'assolir objectius comuns, minimitzant tant els costos com els riscos.
• Cluster: consisteix en la concentració geogràfica d'empreses, institucions i universitats que comparteixen interès per un sector econòmic concret. Es forma, per tant, un grup d'empreses del mateix negoci que tenen reptes estratègics similars. Aquesta unió permet a totes ser més competitives en el mercat.
• Joint-ventures: són acords entre dues o més empreses que aporten capital o algun altre actiu. Normalment, es realitzen entre empreses de diferents països, quan una d'elles té la intenció d'operar en un país sobre el qual no té gaire informació. En aquesta situació, l'empresa estrangera sol aportar capital i tecnologia, mentre que el soci local aporta bàsicament coneixements sobre el mercat local i sobre com accedir-hi.
• Trust: també es denomina concentració vertical i es dóna quan diverses empreses que formen part de diferents fases del procés de producció s'uneixen per intentar reduir costos i dominar el mercat.
• Càrtel: o concentració horizontal, i consisteix en un grup d'empreses del mateix sector productiu que domina pràcticament el mercat i es posen d'acord en preus i estratègies de venda.
• Holdings: són una forma d'organització d'empreses segons la qual una companyia matriu aconsegueix les accions i participacions de les empreses que controla. Un dels avantatges dels holdings és que controlen diversos sectors. A més de buscar un benefici o eficiència fiscal, es pot obtenir una millor rendibilitat dels capitals quan els resultats consolidats de totes les societats són millors que els de cada empresa individual.

Quan el mercat nacional no és suficient, les empreses tenen l'opció d'internacionalitzar-se.