Creu i R d'Antoni Tàpies: Anàlisi i Context Històric

Creu i R d'Antoni Tàpies: Anàlisi Completa

Creu i R

Fitxa Tècnica

Títol: Creu i R. Autor: Antoni Tàpies (Barcelona, 1923). Cronologia: 1975. Estil: Informalisme. Tècnica: Tècnica mixta: sorra, tela, pedres, pintura i llapis grafit. Suport: Fusta de contraplacat, 162 x 162,5 cm. Tema: Abstracte. Localització: MACBA (Barcelona).

Context Històric de l'Informalisme

L’Informalisme, com a tendència pictòrica europea paral·lela a l’expressionisme abstracte nord-americà, sorgeix als anys 40 després de la Segona Guerra Mundial. L’experiència traumàtica de la guerra, la visió dels horrors i de la devastació viscudes, el desconcert davant la capacitat destructiva de l’ésser humà, mena els artistes a expressions artístiques subjectives amb un fort component dramàtic, instintiu, pessimista i existencial. Força serà la influència de la filosofia existencialista, especialment la de Sartre, segons el qual l’ésser humà, sol i sense cap Déu, és fruit dels seus propis actes. Els artistes es pregunten pel sentit de la vida, la responsabilitat personal i la llibertat individual.

A Espanya, l’informalisme sorgeix en la difícil etapa del primer franquisme, moment de repressió i dificultats materials. L’informalisme atrau a molts artistes que veuen en ell una manera d’expressar la seva angoixa i frustració amb un llenguatge abstracte que esquiva els missatges explícits contra la dictadura. Tàpies, catalanista i políticament compromès contra el franquisme, mostrarà en la seva obra la influència de la situació política a Espanya, de forma progressivament més explícita. Poc després de realitzar Creu i R va morir Franco.

Anàlisi Formal de Creu i R

Estil: L’informalisme és un moviment pictòric que sorgeix a França al final de la Segona Guerra Mundial. S’identifica per:

• El rebuig de la figuració, de la representació basada en l’aparença visual.
• La voluntat de fer de la pintura una realitat autònoma, basada en la pròpia coherència formal i estructural interna.
• L’interès per l’experimentació tècnica i formal i l’allunyament de la tradició.
• La lliure expressió de l’artista, de vegades passional i violenta, la defensa de la creativitat pura, la inventiva.
• L’aprofitament de l’atzar, l’accident, l’inconscient, l’imprevist (influència surrealista).
• La incorporació de tota mena de materials (carbó triturat, serradures, sorra, fragments de vidre, de fusta, palla, pols de marbre, roba, etc.) per les seves possibilitats expressives.
• La incorporació de tècniques artístiques poc convencionals en el tractament dels materials i el suport, com són els esquinços, les perforacions, etc.

La Pintura Matèrica d'Antoni Tàpies

L’informalisme d’Antoni Tàpies rep el nom de pintura matèrica, o també “art brut”. Tàpies dóna molta importància a la matèria i a tècniques mixtes amb materials heterogenis, moltes vegades de rebuig o de reciclatge. Tàpies acostuma a disposar sobre la tela una capa homogènia de pintura monocromàtica a sobre de la qual aplica tota mena de mixtures aplicades amb l’espàtula o amb les seves pròpies mans. En Creu i R, l’artista català utilitza una tècnica mixta que barreja pigments amb sorra, conferint textura. També recorre al collage, tot adherint materials gairebé plans, com les venes que dibuixen una H. Quan afegeix materials amb relleu es parla d’assemblage. Amb aquestes tècniques tendeix a generar textures com de murs o parets, a la que afegeix signes, com un graffiti. Els seus signes i lletres no sempre tenen un significat clar, resulten ambigus o ambivalents, per la qual cosa són influència de l’automatisme surrealista. Utilitza també la tècnica del grattage, que consisteix en raspar la superfície pictòrica tot adherint teles que després arrenca o incisions fetes amb mànecs de pinzell, punxons o altres estris afilats. Finalment afegeix signes diversos amb pinzell, espàtula o dits i de vegades taques aplicades mitjançant el dripping. No afegeix elements de fixació, per la qual cosa les obres es degraden. Amb tot, Tàpies defensa la descomposició. Li agrada que les obres reflecteixin el pas del temps tot apropant l’art a la vida i relativitzant l’obra com a objecte d’adoració.