Crisi de 1917 i Mancomunitat
La triple crisi del 1917
Les greus dificultats que tenia la política de la Restauració, el problema de la conflictivitat social i el descontentament militar van confluir en una protesta general.
La protesta militar
L'exèrcit espanyol presentava un nombre excessiu d'oficials. La tensió es va agreujar pel fet que els ascensos s'obtenien majoritàriament per mèrits de guerra. El fort descontentament entre els oficials de graduació baixa i mitjana va desembocar en la formació de juntes de defensa, associacions militars que es van anar constituint a la majoria de les guarnicions. El juny del 1917 van llençar un manifest que culpava el govern dels mals de l'exèrcit i del país i feia una crida a la renovació política utilitzant un llenguatge de caire general.
La crisi política
El 1916 el govern estava en mans d'un gabinet liberal. L'abril del 1917, el conservador Dato i al juny una representació de diputats va reclamar la reobertura de la cambra. L'Estat es va negar i, com a mesura, va declarar l'estat d'excepció i va censurar la premsa. A iniciativa de la Lliga Regionalista es va celebrar a Barcelona una assemblea de parlamentaris catalans que demanava unes corts constituents per reformar el sistema polític i descentralitzar l'Estat. L'assemblea va citar tots els senadors i diputats espanyols, però només hi van anar 71. El govern va prohibir la convocatòria i va ser dissolta per la Guàrdia Civil. Va fracassar per la falta de suport i el mal enteniment entre els conservadors catalans i els grups d'esquerres.
La protesta general
El març del 1917 les centrals sindicals CNT i UGT van acordar un manifest conjunt per instar el govern a intervenir per aturar la pujada dels preus. A l'agost, UGT va convocar una vaga general. La protesta es va estendre per tota Espanya i va adquirir un caràcter polític.
La vaga va produir incidents importants a Madrid, Barcelona, País Basc i Astúries. El govern va declarar la llei marcial i va ordenar a l'exèrcit sufocar el moviment.
La Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu català des del 1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme.
La Mancomunitat va ser precedida per les actuacions dels ajuntaments i de les diputacions catalanes a partir del moment en què la Lliga Regionalista va assolir responsabilitats de govern en aquestes institucions. El programa polític de la Lliga era aconseguir millores en les seves infraestructures, la modernització del sistema educatiu i el foment de la llengua i la cultura catalanes.
Aquests objectius van convertir-se en el programa de la Diputació de Barcelona l'any 1907, quan Prat de la Riba en va ser escollit president. Per impulsar i difondre la cultura catalana, van crear l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya i, també una mica més tard, es va fundar el Consell d'Investigació Pedagògica.
Amb la intenció de dotar Catalunya d'òrgans de govern propis, la Diputació de Barcelona, amb el suport de les altres, va crear un projecte de mancomunitat de les quatre diputacions. Canalejas va prometre tirar endavant aquest projecte i va ser aprovat per les Corts l'any 1912. Però les circumstàncies no van acompanyar i, com que part del partit liberal hi estava en contra i Canalejas va ser assassinat, la Mancomunitat es va aprovar, però només autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins exclusivament administratius.