Crisi de 1935 i Victòria del Front Popular a Espanya (1936)
La caiguda del govern de dretes (tardor 1935)
Les conseqüències de la revolució d'octubre de 1934 van ser notables. La CEDA va augmentar la seva influència al govern, va haver-hi una radicalització i reorientació del govern de dretes, Gil Robles va ser nomenat Ministre de Guerra i Francisco Franco cap d'Estat Major.
A principis de 1935 es va anul·lar la Generalitat i la participació de la CEDA al govern va portar a una proposta de modificació de la Constitució de 1931 que recollia la revisió de les autonomies, l'abolició del divorci i la negació de la possibilitat de les expropiacions.
La tardor de 1935 va esclatar una forta crisi de govern, el Partit Radical es va veure afectat per un seguit d'escàndols de corrupció, com el cas d'estraperlo i el cas Nombela. Gil Robles va intentar que el nomenessin president del govern per poder aplicar el programa del seu partit, ja que Lerroux va ser deslegitimat. Alcalá Zamora s'hi va negar i finalment va decidir convocar noves eleccions al febrer de 1936.
Les eleccions del febrer del 1936: la victòria del Front Popular
Per presentar-se a les eleccions, els partits catalanistes d'esquerra es van agrupar en el Front d'Esquerres. El programa electoral es basava en l'amnistia política per als empresonats des de l'octubre de 1934, i el restabliment de l'Estatut, la Generalitat i la Llei de Contractes de Conreu. A més, donava suport al programa del Front Popular (coalició de republicans d'esquerra, socialistes i comunistes a tot l'Estat). Els partits dretans van reaccionar amb la formació del Front Català d'Ordre, organitzat per la Lliga. A la resta d'Espanya les dretes es van agrupar en el Bloque Nacional, constituït per la CEDA, republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes i pels radicals.
En les eleccions el Front Popular va obtenir el 48% dels vots i va esdevenir la força guanyadora. Les dretes van obtenir el 46.5% dels sufragis i les forces de centre només un 5.4%. A Catalunya el Front d'Esquerres va obtenir el 59% dels vots i 41 dels 51 diputats.
El nou govern va quedar format exclusivament pels republicans d'esquerra (Izquierda Republicana i Unión Republicana), mentre que els socialistes i altres partits de la coalició van donar suport parlamentari. Manuel Azaña va ser triat president de la República i Santiago Casares Quiroga, cap del govern.