Crisi del 1929 i Feixisme Italià: L'Europa d'Entreguerres

El Crac Borsari del 1929 i la Gran Depressió

Causes del Crac del 29

• Sobreproducció: Augment de la producció superior a la demanda real.
• Especulació borsària: Augment artificial del valor de les accions (inflació), ja que tothom en compra. Les accions agafen un valor més elevat del que realment tenen.

El Dijous Negre (24 d'octubre de 1929)

Es va produir una onada venedora d’accions. La gent va veure que el preu de les accions era molt superior al preu real, i en un dia es van voler retirar totes les accions, però ningú en va voler comprar. Això va crear un gran forat, anomenat Crac del 29.

Conseqüències: La Gran Depressió

Impacte financer i bancari

• Bancs: Fallida i tancament de molts bancs.
• Disminució del valor de les accions.
• Inversors: Retirada de capital.
• Impossibilitat de cobrar els préstecs (particulars i empreses arruïnats).

Recessió econòmica generalitzada

• Tancament de fàbriques.
• Augment de l'atur.
• Disminució del consum.
• Afectació a sectors clau: Agricultura, Indústria i Comerç.

Crisi a la resta del món

• Retirada de capital americà.
• Disminució de les inversions.
• Disminució de les importacions (col·lapse del mercat exterior).

Itàlia: De la Crisi Postguerra a l'Ascens del Feixisme

La Crisi Econòmica Post-Primera Guerra Mundial

La fi de la Primera Guerra Mundial va provocar una crisi econòmica a Itàlia:

• 70.000 morts.
• Indústries inutilitzades.
• Deute extern.
• Inflació i atur.

L'Irredemptisme i els Acords de Pau

Els acords de pau van generar frustració (Irredemptisme) perquè no es van complir tots els pactes que s’havien fet amb la Triple Entesa.

Territoris annexats:

• Trentino
• Ístria

Territoris no annexats (Reivindicacions):

• Dalmàcia
• Còrsega
• Niça i Mònaco
• Sud de Suïssa

Inestabilitat Política i Tensions Socials

• Canvis constants de govern.
• Augment de les tensions socials:
  • Pagesos i obrers amb idees comunistes (por de la revolució).
  • Classes conservadores amb por d’una revolta social.

L'Ascens del Feixisme

Benito Mussolini va fundar els Fasci de Combat (Camises Negres) el 1919. Aquests eren grups paramilitars destinats a frenar els moviments obrers.

• 1921: Els Fasci es transformen en el Partit Nacional Feixista (PNF), amb l'objectiu de frenar el moviment revolucionari.

Programa del Partit Nacional Feixista

• Estat fort.
• Defensa de la propietat privada.
• Política exterior expansionista.

Suports del Feixisme

• Petita burgesia.
• Església catòlica.
• Grans propietaris.
• Víctor Manuel III.

La Presa del Poder

A les eleccions de 1922, el PNF va obtenir només 22 dels 500 diputats. Mussolini va decidir prendre el poder mitjançant la força:

• Marxa sobre Roma (28 d'octubre de 1922): 300.000 camises negres es van mobilitzar cap a Roma.
• Víctor Manuel III va acabar cedint el poder a Mussolini.

Característiques del Règim Feixista

Després de les eleccions manipulades de 1924, s'estableix un règim autoritari:

• Mussolini assumeix tots els poders (es converteix en el Duce).
• Restricció de llibertats i persecució d'adversaris.
• El Parlament és substituït per la Cambra dels Fasci.
• Implementació d'un sistema corporatiu.
• L'Estat queda sota el control total del Partit Feixista (Estat totalitari).
• S’adopten les idees de l’Imperi Romà.

Model Econòmic: Autarquia

L'Autarquia es defineix com l'autosuficiència econòmica.