Crisi del 29, Depressió i Segona Guerra Mundial (1918-1945)

Història8,17 KB

L'Europa de Postguerra i la Crisi del 29

1918: Europa, destruïda per la Gran Guerra, necessita capital i productes industrials que només els Estats Units (EUA) poden subministrar.

  • 1920: Els EUA pateixen la primera crisi de superproducció (més producció, menys demanda).
  • 1922-1929: Els EUA creixen industrialment un 100% i Europa un 60%, gràcies a l'aplicació de noves tecnologies i el taylorisme (màxim rendiment econòmic).
  • Els Feliços Anys 20: Es caracteritzen per una economia especulativa (borsa en alça) i una economia real estancada.

El Crack de Wall Street i la Depressió dels 30

1929: Esclata una nova crisi, agreujada per les males collites de 1928-1929 al centre i oest dels EUA.

  • 21 d'octubre de 1929: 13 milions d'accions no es venen.
  • 24 d'octubre de 1929 (Dijous Negre): 30 milions d'accions no es venen. Això provoca el Crack de Wall Street, que ajunta les dues economies (especulativa i real) en la fallida.

Tanques 3.000 bancs als EUA, s'aturen els crèdits, i el consum i la indústria cauen dràsticament. Aquest període es coneix com la Depressió dels 30 (1930-1933), el moment de màxima crisi.

Entre 1929 i 1933, la política ultraliberal dels EUA no aconsegueix remuntar la situació. Amèrica es recupera gràcies a l'ascens al poder de Franklin D. Roosevelt (FDR), que crea la política del New Deal amb mesures d'inspiració keynesiana.

La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Causes i Antecedents del Conflicte

Les causes de la Segona Guerra Mundial són múltiples:

  • La crisi econòmica de 1929-1933.
  • La revenja d'Alemanya pel Tractat de Versalles.
  • L'ascens del feixisme i la por al comunisme.
  • La manca de confiança en els partits democràtics.

Els antecedents territorials i polítics:

  • 1933: Hitler puja al poder i trenca el Tractat de Versalles.
  • 1935: Alemanya recupera el Sarre.
  • 1938: Àustria s'integra a Alemanya (Anschluss).
  • 1939: Alemanya ocupa els Sudets (República Txeca) i reclama el corredor de Danzig.
  • Itàlia ocupa Ístria, Fiume, Dalmàcia i Etiòpia.
  • El Japó ocupa Manxúria i provoca la Guerra Sino-Japonesa (1931).

Aliances i Pactes

Les principals aliances abans de la guerra van ser:

  • Eix: Alemanya, Itàlia i Japó (aliança militar).
  • 1936: Pacte Antikomintern (països anticomunistes).
  • 23 d'agost de 1939: Hitler i Stalin signen el Pacte de No Agressió.

Hitler també va participar en la Guerra Civil Espanyola. França i Gran Bretanya (GB) no van intervenir militarment en els primers moviments d'expansió.

Inici i Expansió de l'Eix (1939-1941)

Inici de la guerra:

  • 1 de setembre de 1939: Hitler comença l'ocupació de Polònia.
  • 2 de setembre: França declara la guerra a Alemanya.
  • 3 de setembre: GB declara la guerra a Alemanya.
  • 27 de setembre: Polònia és ocupada.
  • Novembre 1939: L'URSS ocupa Finlàndia.

Alemanya continua la seva expansió:

  • Abril 1940: Ocupa Dinamarca i Noruega.
  • Maig 1940: Envaeix Bèlgica, Holanda i Luxemburg, i llança l'atac sobre França. França havia protegit totes les fronteres excepte el Bosc de les Ardenes, per on van entrar les tropes alemanyes.
  • 10 de juny de 1940: Itàlia declara la guerra a França.
  • 22 de juny de 1940: França es rendeix. S'estableix la invasió nazi i el govern col·laboracionista del mariscal Pétain.

Alemanya ajuda Itàlia, que no aconsegueix avançar, enviant tropes als Balcans i a l'Àfrica (l'Afrika Korps), liderades pel general Rommel (el «Zorro del Desert»).

21 de juny de 1941: Hitler ataca l'URSS, trencant el pacte de no agressió. Tota Europa es troba en guerra, excepte Espanya, Portugal, Suïssa, Suècia, Irlanda i Turquia.

Al Pacífic, el Japó, que estava en guerra amb la Xina des de 1931, inicia la seva expansió pel sud-est asiàtic.

  • 7 de desembre de 1941: Els japonesos ataquen les bases de Pearl Harbor. Els EUA entren en guerra al costat dels Aliats (França, GB, URSS).

L'atac japonès arriba fins a Austràlia i l'Índia.

El Gir de la Guerra (1942-1945)

1942: El fred atura els alemanys a l'URSS. Alemanya inicia un gran atac sobre Stalingrad, però la ciutat resisteix. Al nord d'Àfrica, les tropes nord-americanes del general Montgomery fan retrocedir l'Afrika Korps. Els Aliats derroten alemanys i italians a la regió.

Els nord-americans inicien l'alliberament illa per illa de l'ocupació japonesa al Pacífic (batalles clau: Midway, agost 1942 / febrer 1943, i Guadalcanal, 1943).

L'Assalt al Continent Europeu

  • Juliol i agost de 1943: Primer desembarcament europeu dels Aliats a Sicília. Ocupen Itàlia. Mussolini és substituït per Badoglio. Hitler allibera Mussolini de la presó. L'avanç aliat és aturat a Montecassino durant un mes.
  • 1944: Les tropes de l'URSS avancen per Polònia, la República Txeca, Hongria i Romania.
  • 6 de juny de 1944: Desembarcament de Normandia (Operació Overlord).
  • 24 d'agost de 1944: Alliberament de París. A finals de 1944, Bèlgica és alliberada.

Els Aliats celebren dues conferències clau: Jalta (febrer 1945) i Potsdam.

30 d'abril de 1945: Hitler es casa amb Eva Braun i se suïciden. El 7 de maig de 1945, l'almirall Dönitz signa la rendició d'Alemanya.

La Fi de la Guerra al Pacífic

Els EUA tracen el pla militar de la «carretera a Tòquio» (1944). El gener de 1945 cauen Okinawa i Iwo Jima.

El Projecte Manhattan (1941-1945) culmina amb la creació de la bomba atòmica.

  • 6 d'agost de 1945: Bomba atòmica a Hiroshima.
  • 9 d'agost de 1945: Bomba atòmica a Nagasaki.

Característiques dels Règims Feixistes

Aquesta ideologia ultraconservadora, sovint maquillada de revolucionarisme per atraure la joventut, es basa en els següents principis:

  • Defensa de la violència com a instrument polític.
  • Exaltació dels valors tradicionals i l'anticatalanisme.
  • Enemics del sistema liberal i del marxisme.
  • Proposta del nacionalsindicalisme.
  • L'exèrcit té un paper important.
  • Por de les classes mitjanes a la ruïna total, atemorides per l'avanç de les forces marxistes.
  • Militarisme i erradicació total o falsificació de les institucions democràtiques.
  • Supressió dels drets individuals i col·lectius, substituïts per les decisions del dictador.
  • El dictador s'atribueix la facultat d'interpretar la voluntat popular i de realitzar la pretesa tasca històrica de salvar la nació dels perills que l'amenacen (comunisme, maçoneria, desintegració).
  • Culte al líder, presentat com a salvador de la nació.
  • L'acció política es basa en la violència institucional i incorpora elements racistes.
  • Negació de la igualtat de drets entre ciutadans i nacions, ja que, segons ells, la natura ha creat éssers més forts, intel·ligents i superiors, capacitats per dominar la resta.
  • Els règims feixistes són agressius i imperialistes, i gens respectuosos amb els drets dels pobles i les nacions.
  • Neguen la lluita de classes i l'exercici dels drets dels treballadors.

Descarregar

PDF Word HTML