La Crisi del 98: Guerra, Derrota i Regeneracionisme a Espanya
La Guerra Hispano-nord-americana (1898)
L'interès dels Estats Units per Cuba l'havia portat a fer diferents proposicions de compra de l'illa. Quan el cuirassat Maine va esclatar al port de l'Havana el 1898, els Estats Units van culpar falsament del fet agents espanyols i van enviar a Espanya un ultimàtum. Aquest ultimàtum, Espanya el va rebutjar, i d'aquesta manera va començar la Guerra Hispano-nord-americana.
Els Estats Units van derrotar Espanya, que va ser humiliada. Es va signar la Pau de París el 1898, per la qual Espanya va haver d'abandonar:
- Cuba
- Les Filipines
- Puerto Rico
El "Desastre del 98" i les seves conseqüències
Impacte polític i econòmic
Les repercussions immediates de la crisi de 1898 van ser menors del que s'esperava. La guerra va comportar pèrdues materials importants a la colònia. La necessitat de fer front als deutes va portar a una reforma de la hisenda, duta a terme pel ministre Fernández Villaverde. Tampoc no hi va haver la gran crisi política que s'havia anunciat, i el sistema de la Restauració va sobreviure, assegurant així la continuïtat del tron dinàstic.
La crisi política va estimular també el creixement dels moviments nacionalistes, sobretot al País Basc i a Catalunya.
La crisi moral i el Regeneracionisme
La crisi del 98 va ser, fonamentalment, una crisi moral i ideològica que va causar un important impacte psicològic entre la població. La societat va assumir la derrota, que va significar la destrucció del mite de l'imperi espanyol. La premsa estrangera va presentar Espanya com una nació moribunda, amb un exèrcit ineficaç i polítics corruptes.
El fracàs de la Revolució de 1868 havia deixat una empremta important en els intel·lectuals progressistes. La Institució Lliure d'Ensenyament, que tenia homes valuosos com Francisco Giner de los Ríos, parlava amb insistència de la regeneració d'Espanya. Aquest corrent va acabar coneixent-se com a regeneracionisme.
El seu home més representatiu va ser Joaquín Costa, creador de la Lliga Nacional de Productors i la Unió Nacional. El 1898 es va aguditzar la crítica regeneracionista, que denunciava els defectes de la psicologia col·lectiva espanyola. Els regeneracionistes defensaven la necessitat de millorar la situació del camp espanyol i elevar el nivell educatiu i cultural del país.