Crisi del 98, Regeneracionisme i l'Ascens del Catalanisme
Crisi del 98: Impacte Polític i Moral a Espanya
La crisi econòmica va tenir unes conseqüències limitades; es va promoure una reforma de la hisenda. Tampoc no es va produir la gran crisi política que s'esperava, i el sistema de la Restauració va sobreviure, assegurant la continuïtat del torn dinàstic. Tot i així, la crisi del 98 va fonamentar una crisi moral i ideològica que va causar un gran impacte psicològic en la població. Es va produir un sentiment de frustració, ja que significava la destrucció del mite de l'Imperi Espanyol. A més, la premsa estrangera va crear una opinió pública d'Espanya que qualificava l'exèrcit d'ineficaç, el sistema polític de corrupte i els polítics d'incompetents.
El Regeneracionisme i la Recerca de Modernització
Alguns intel·lectuals consideraven que la societat i la política espanyoles estaven excessivament influïdes pel catolicisme, i això no afavoria la modernització del país. Volien que Espanya s'adaptés a l'Europa Occidental i moderna, cosa que propiciaria el desenvolupament econòmic. Va sorgir un corrent conegut com a regeneracionisme, amb Joaquín Costa com a màxim representant. Reclamaven reformes en la vida política i social. Costa defensava la tríada «Escola, Rebost i tancar amb pany i clau el sepulcre del Cid» (és a dir, millorar la situació al camp, elevar el nivell educatiu i cultural, i oblidar les glòries del passat).
El positivisme hi va ser present, ja que els espanyols es van fixar en altres països com Alemanya i es van adonar de la importància de desenvolupar la ciència i la tecnologia. També es va configurar un grup de literats, coneguts com la Generació del 98, on podem trobar autors com Antonio Machado o Unamuno. A Catalunya, el desastre va tenir conseqüències com el Tancament de Caixes i la consolidació del catalanisme. Sectors importants de la burgesia van prendre consciència de la incapacitat d'aquests partits per desenvolupar una política renovadora.
L'Emergència del Catalanisme Polític
El catalanisme va iniciar-se al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i de la cultura catalanes (identitat pròpia). El desenvolupament econòmic i social d'Espanya, amb Catalunya com a pionera del procés industrialitzador, va accentuar el sentit que diferenciava Catalunya de la resta. Això va provocar actituds de rebuig al centralisme polític i a la uniformització cultural. Van començar a veure que el govern central no tenia en compte els interessos propis de Catalunya. El catalanisme, que havia començat com a moviment cultural, va esdevenir un moviment polític que pretenia una reforma en profunditat de l'Estat i aconseguir l'autonomia de Catalunya.
Les Bases de Manresa: El Programa del Catalanisme
Una assemblea de delegats tenia com a objectiu aprovar un programa polític que recollia els principis del catalanisme polític i posava èmfasi en el paper que Catalunya havia de tenir en la vida política espanyola. Amb aquestes Bases s'atorgaven competències al poder català, incloent:
- L'oficialitat de la llengua catalana.
- Càrrecs públics exercits per catalans.
- Servei militar voluntari.
- El restabliment d'antigues institucions com l'Audiència Reial i les Corts escollides per sufragi corporatiu, on votaven les entitats.