Crisi del 98, regeneracionisme i declivi de la Restauració

Punts clau

• La crisi del 98: La crisi del 1898 va posar en relleu la debilitat del sistema de la Restauració. En aquest context va sorgir el regeneracionisme, corrent de pensament que va tractar de reformar el sistema des de dins.
• Ampliació de l'oposició: L'oposició ampliava la seva base popular. El moviment obrer i els republicans s'oposaven a la monarquia, mentre que el regionalisme va evolucionar cap a reivindicacions autonòmiques.
• Declivi dels partits dinàstics: Els partits dinàstics van entrar en un procés de clar declivi. La incapacitat del sistema per a renovar-se va desembocar en la crisi de 1917, que va precedir la dictadura de Primo de Rivera.
• Desprestigi de la monarquia: El suport del rei a la dictadura va desprestigiar la monarquia.

Paraules clau

• Especulació: Compra o venda de béns amb l'única finalitat de beneficiar-se de les oscil·lacions de preu del mercat i sense produir riquesa.
• Mancomunitat: Associació lliure de les quatre diputacions de les províncies catalanes impulsada per la Lliga, amb la finalitat de constituir un primer òrgan d'autogovern, encara que de caràcter únicament econòmic i administratiu.
• Africanistes: Sector de militars professionals que va fer la seva carrera militar fonamentalment en les guerres del Marroc.

Personatges

• Alfons XIII (1886–1941): Va regnar a Espanya entre 1902 i 1931. Preocupat per la crisi que vivia el país, va donar el seu vistiplau a la dictadura de Primo de Rivera, tot comprometent el prestigi de la monarquia. Es va haver d'exiliar el 1931, davant l'èxit del republicanisme.
• Joaquín Costa (1846–1911): Polític, jurista i historiador aragonès. Principal representant del regeneracionisme. Va ser cofundador de la Unión Nacional, un partit polític crític que acabaria fracassant.
• Miguel Primo de Rivera (1870–1930): Militar gadità que va intervenir en les guerres de Cuba i les Filipines. Nomenat capità general de Catalunya el 1922, va preparar des d'aquesta posició el cop d'Estat de 1923. Va dirigir dictatorialment Espanya fins al 1930, quan va perdre el suport del rei i de l'exèrcit, enmig d'una onada de protestes generalitzades.
• Francesc Cambó (1876–1947): Advocat, financer i polític. Fou líder de la Lliga Regionalista i va promoure un catalanisme moderat que permetés d'intervenir en la política de l'Estat. Després de la crisi de 1917, va col·laborar amb el govern de Maura, en el qual va ocupar les carteres de Foment i Hisenda. L'experiència de govern a Madrid va fracassar i Cambó va perdre influència política.